Preoperatori 
Ambulatori 
Postoperatori 
Preguntes Freqüents Preoperatori
L’ossiculoplàstia o revisió de cadena ossicular és un procediment quirúrgic que té l’objectiu de restablir el correcte funcionament dels ossets de l’orella amb la intenció de millorar l’audició.
Què és l’orella mitjana i la cadena d’ossets?
L’anatomia de l’orella es pot dividir en tres parts: l’orella externa, mitjana i interna.
L’orella externa està formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern. El timpà o membrana timpànica delimita l’orella mitjana, que és una cavitat constituïda per la cadena d'ossets (martell, enclusa i estrep). Els ossets comuniquen el timpà amb l’orella interna i són una estructura fonamental per la transmissió del so. L’orella interna està principalment composta per la còclea o cargol.
A més, és important conèixer que el nervi facial transcorre per l'orella mitjana, i que aquest és el responsable de mobilitzar la musculatura de la cara.
Després de valorar riscos i beneficis, l’otorrinolaringòleg/a li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.
Què és una ossiculoplàstia?
L’ossiculoplàstia consisteix a restablir la cadena ossicular per restaurar la transmissió del so entre la membrana timpànica i l’orella interna i així aconseguir una millora auditiva.
Està indicada en casos de discontiunïtat ossicular després de traumatismes, fixació ossicular per timpanoesclerosi, adherències, etc.
De vegades, si l’afectació de la cadena associa una perforació timpànica, es realitzarà el procediment d’ossiculoplàstia juntament amb la timpanoplàstia.
Quins tipus d’ossiculoplàstia existeixen?
En funció de l'osset/s afectat/s es realitzarà un tipus o un altre de reconstrucció.
En un primer temps quirúrgic es realitza una exploració de l'orella mitjana per a determinar quin és l'osset afectat. Seguidament, es realitza l'extracció del mateix i es procedeix a la reconstrucció amb diferents tipus de pròtesis, que poden ser de teixit sintètic o material autòleg (cartílag, os…).
Fins al dia de la cirurgia no sabem quin tipus de reconstrucció es realitzarà, ja que és quan podem valorar com estan afectats els ossets.
Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?
L’ossiculoplàstia es realitza habitualment a través del conducte auditiu amb un endoscopi (un tub prim i curt amb una càmera a l’extrem) i de vegades amb un microscopi, sense la necessitat de realitzar incisions.
A vegades, es necessita teixit d’una altra part de l’orella del pacient (normalment cartílag del tragus o fàscia) per ajudar en la reconstrucció de la cadena d’ossets. En aquest cas, es farà una petita incisió per la cara interior del tragus, i es tancarà amb dos o tres punts.
Afectarà la meva audició?
L'objectiu de la cirurgia consisteix a reconstruir la cadena d'ossets per a recuperar la correcta transmissió del so cap a l'oïda interna.
Segons les troballes realitzades en l'acte quirúrgic es requereix l'extracció d'algun/alguns dels ossets i substitució dels mateixos per una pròtesi. En funció de l'afectació de la cadena i la pròtesi requerida, la millora auditiva esperada pot ser variable.
Igualment, en tractar-se d'una cirurgia en la qual es manipula la cadena ossicular existeix un risc de pèrdua auditiva.
En qualsevol cas, fins a les dotze setmanes després de la cirurgia, que és quan l’orella ja ha cicatritzat per dins, no es pot valorar el nivell d’audició definitiu.
Quins són els riscos de la cirurgia?
A més de riscos generals d'una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), l’ossiculoplàstia té riscos específics, alguns dels quals es detallen a continuació:
- Sagnat. Per l’orella mitjana hi passen vasos que es poden lesionar i causar una hemorràgia. Durant la cirurgia, el control del sagnat és immediat. Després de la cirurgia, és normal presentar els primers dies una supuració sanguinolenta pel conducte auditiu. En rares ocasions, es produeix un sagnat important que requereixi una intervenció urgent.
- Infecció. Malgrat totes les mesures de prevenció, existeix un risc d’infecció dins de l’orella. Molt rarament, es produirà una infecció cerebral o meningitis.
- Empitjorament de l’audició. A pesar que la intenció de la cirurgia consisteix en la recuperació auditiva, existeix un risc d'empitjorament auditiu després de manipulació de la cadena ossicular.
- Vertigen. És comú experimentar mareig o vertigen en el postoperatori, resolent-se en qüestió de dies. En rares ocasions, es mantenen de forma perllongada.
- Acúfens. Poden aparèixer acúfens (sorolls a l’oïda) que solen ser transitoris.
- Alteracions del gust. Per l’orella mitjana hi passa un nervi (corda del timpà) que és parcialment responsable del gust. És normal tenir una alteració gustativa les primeres setmanes després de la cirurgia a causa de la inflamació. Si aquest es lesiona, podríem tenir una alteració permanent.
- Paràlisi facial. Pot aparèixer una debilitat transitòria de la musculatura d’un costat de la cara a conseqüència de la inflamació postquirúrgica. En el cas poc probable que es lesioni el nervi facial, aquesta debilitat pot ser permanent.
Consentiment informat
Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.
Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. En cas de ser així, li explicaran específicament.
