La cirurgia oral s'encarrega del diagnòstic i tractament quirúrgic de malalties, lesions i defectes relacionats amb la boca, les dents, els maxil·lars i altres estructures facials. Aquesta disciplina mèdica pot incloure des de l'extracció de dents, tercers molars, correcció de deformitats dentofacials fins al tractament de lesions benignes i tumors orals.

Els cirurgians orals estan capacitats per realitzar procediments quirúrgics complexos a la boca i els maxil·lars. Aquests professionals solen treballar en estreta col·laboració amb altres especialistes dentals, com ara ortodoncistes, periodoncistes i endodoncistes, per proporcionar una cura integral als pacients.

Anatomia oral

La cavitat oral s'inicia a la part interna dels llavis i s'estén per les arcades dentàries, llengua, terra de boca i paladar. Comunica posteriorment amb les amígdales palatines i l'orofaringe. És el lloc on s'inicia el procés de la digestió mitjançant la trituració i la masticació dels aliments. A més, la boca també juga un paper important en la fonació, la respiració i la deglució.

Les dents són estructures formades per una corona, que és la part visible, i una o diverses arrels, que s'insereixen als maxil·lars. La corona està coberta per esmalt, la substància més dura del cos humà. Les arrels estan cobertes per ciment i estan unides als maxil·lars mitjançant el lligament periodontal.

La llengua és un òrgan mòbil que es troba a la cavitat oral i que juga un paper important en la fonació, la deglució i el sentit del gust. La llengua està composta per músculs intrínsecs i extrínsecs que li permeten fer moviments complexos i precisos.

La mandíbula i el maxil·lar són els ossos que formen la base de la cavitat oral. La mandíbula és el pinyol mòbil i s'articula amb el crani mitjançant les articulacions temporomandibulars. El maxil·lar és un os immòbil i forma el sostre de la cavitat oral. Les glàndules salivals són òrgans que produeixen i secreten la saliva, un líquid que ajuda a la digestió dels aliments i a la neteja de la boca. Hi ha tres parells de glàndules salivals més grans: la paròtida, la submandibular i la sublingual. A la mucosa oral també hi trobem un gran nombre de glàndules salivals menors.

Després de valorar riscos i beneficis, el Cirurgià Oral i Maxil·lofacial, us explicarà de forma individualitzada les diferents opcions de tractament i els riscos i beneficis de cadascuna, podent triar la que millor s'adapti al vostre cas. També podreu resoldre dubtes i preguntes que us puguin sorgir.

Durant la primera visita amb el cirurgià NO es fa la intervenció quirúrgica, sinó que es programa i se sol·liciten les proves complementàries pertinents.

És possible que el cirurgià que el visiti no sigui el mateix que faci la intervenció, això no us ha de preocupar perquè en tots els casos es comenten els casos en sessió clínica i us atendrà un membre de l'equip capacitat per realitzar la intervenció.

Quins tipus de cirurgia hi ha?

• Extraccions dentàries: es fan sota anestèsia local o amb sedació en cas que hagi passat una visita preanestèsica. Comprenen des de simples extraccions dentàries fins a extraccions quirúrgiques complexes amb necessitat de realitzar incisió a la geniva, fragmentació de la dent i fresat de l'os circumdant.
• Lesions benignes i biòpsies: com fibromes, mucocels, angioleiomiomes.. s'extreuen sota anestèsia local.
• Litiasi en conductes salivals: consisteix en la dilatació del conducte de sortida de la saliva i rentat del mateix per extreure'n les litiasis. Es realitza sota anestèsia local.
• Tancament de comunicacions orosinusals: es realitzen mitjançant avenços i rotacions de la mucosa oral.
• Patologia del fre lingual i labial. Canvis en la mida i la forma del fre.
• Quists: Requereixen d'exposició i ossi fresat associat de vegades a l'extracció de la dent.

Quins són els tipus d’abordatges?

En cirurgia oral hi ha múltiples abordatges segons la patologia a tractar. Un dels principals avantatges és que les cicatrius queden amagades a l'interior de la boca.

El dia de la cirurgia el pacient està assegut o semiincorporat, amb un camp estèril a sobre, que habitualment només deixa al descobert la cavitat oral.

Riscos de la cirurgia

Hi ha riscos comuns a gairebé totes les cirurgies com són la infecció, el sagnat i la dehiscència.

Infecció: es tracta de la colonització de la ferida per microorganismes. Es tracten amb antibiòtic i de vegades requereixen drenatge quirúrgic.

• Sagnat: solen ser sagnats lleus que cedeixen amb una mica de pressió. 
• Dehiscència: en alguna ocasió es pot deixar anar algun dels punts abans del previst. 

Hi ha riscos específics d'alguns tipus de cirurgia. 

Extracció de molars inferiors: Per sota de les arrels d'aquestes dents passa un nervi que dona sensibilitat a la meitat del llavi inferior d'aquest costat. Hi ha persones en què passa extremadament a prop i en l'extracció poden passar canvis sensitius a la zona que en la majoria dels casos són transitoris. 

Cirurgia lingual i del terra de la boca: En aquesta regió passa el nervi lingual, que li dona sensibilitat a aquest costat de la llengua, i en conducte de Wharton, que porta la saliva des de la glàndula submaxil·lar a l'interior de la boca. Les seves lesions són molt poc freqüents. 

Retracció cicatricial: quan la cicatriu crea un teixit dur que estira la mucosa oral. 

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot no arribar a complir les expectatives o els objectius plantejats conjuntament i que per tant es requereixi d’una reintervenció.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

• Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
  • Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
    • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
    • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
    • Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
  • Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
  • Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú
• Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar
  • El pulmó i la pleura
  • El cor
• Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arítmia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal o nasotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar.  En el cas de la cirurgia glandular és necessària una anestèsia general en la majoria de casos. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns programes se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
• Resolució de dubtes que pugui tenir