Descripció General

La colectomia és un procediment quirúrgic en què s'extreu tot el còlon o part d'aquest. El còlon, una part de l'intestí gruixut, és un òrgan llarg amb forma tubular a l'extrem final del tub digestiu. La colectomia pot ser necessària per tractar o prevenir malalties i afeccions que afecten el còlon.

Què és el còlon?

El còlon també conegut com a “budell gros”, és un òrgan llarg amb forma tubular que comunica el “budell prim” (on es duu a terme l’absorció de nutrients) amb el recte (que participa en la defecació).

La seva funció principal és absorbir el líquid de les femtes i convertir-les en sòlides.

Les malalties que afecten el còlon i que requereixen intervencions quirúrgiques són complexes.

Per ajudar-lo a viure amb menys dificultats un equip de diferents professionals treballarà coordinadament amb vostè.

Descripció general

Després de valorar riscos i beneficis, el cirurgià colorectal li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte les característiques de la seva lesió i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Els temes que li explicaran seran els següents: 

• Què és una colectomia?
• Quins tipus de colectomia existeixen?
• Es pot reconstruir el trànsit intestinal o s’ha de fer una ostomia?
• Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?
• Quins són els riscos de la cirurgia?
• Consentiment informat. 

Què és una colectomia?

La colectomia és un procediment quirúrgic amb què s’extirpa part del còlon totalment o, de vegades, parcialment. 

La colectomia es pot realitzar per tractar malalties i trastorns que afecten el còlon:

• Patologia benigna: Malaltia inflamatòria intestinal (la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa),  malaltia diverticular, prolapse de recte, restrenyiment
• Patologia maligna: Neoplàsia de còlon

Quins tipus de colectomia existeixen?

Hi ha diversos tipus d’operacions de colectomia:

• Hemicolectomia: extirpació del colon ascendent (part dreta) o colon descendent (part esquerra) del còlon
• Colectomia total o subtotal: extirpació de tot o pràcticament tot el còlon 
• Proctocolectomia: extirpació del còlon i del recte

Es pot reconstruir el trànsit intestinal o s’ha de fer una ostomia?

Un cop extirpat el segment necessari del budell, s’intenta reconstruir la continuïtat intestinal del segment que hi ha abans i després del fragment extirpat. Aquest procés s’anomena una 'anastomosi' (costura o estabulació dels dos extrems).  En els casos en què això no és possible, la sortida del material fecal s’ha de dirigir cap a l'exterior, fora de l’abdomen, a través de la paret abdominal. Això s'anomena “estoma”, centrant-se en l’extrem previ a l’extirpació:

• Ileostomia: quan s’externalitza l’intestí prim

• Colostomia: quan s’externalitza el còlon

En algunes ocasions es requereixen estomes temporals, ja que amb el temps es pot reconstruir la continuïtat intestinal. 

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

Hi ha diversos tipus d’accés quirúrgic o maneres de entrar a l’abdomen:

• Obert: es realitza una incisió a la paret abdominal, que es diu “laparotomia”, per accedir a la cavitat abdominal on es troba el còlon. El cirurgià sota visió directa del camp quirúrgic i treballant amb les seves mans i l’instrumental quirúrgic, allibera el còlon adientment de les estructures que l’envolten per poder extirpar-lo.

• Mínimament invasiva:
•     Laparoscòpica convencional: es realitzen 3-4 incisions petites que permeten introduir a l’interior de l’abdomen una càmera i diferents eines quirúrgiques amb què treballa el cirurgià sense fer servir les mans directament i visualitzant la cavitat abdominal en una pantalla. Independentment de la via d'accés, la intervenció que es realitza és la mateixa que a la cirurgia oberta. 
•     Laparoscopia robòtica (o Da Vinci): és l’eina quirúrgica més sofisticada que tenim actualment a l’hospital. Es tracta d’una modificació de la via laparoscòpica en què els instruments són manipulats pel cirurgià mitjançant un “robot” o “comandament a distància especial”. Aquest procés ofereix avantatges tècnics específics (visió 3D, major precisió entre altres).

La cirurgia mínimament invasiva en general ajuda en la recuperació postoperatòria en diversos aspectes: menys dolor, millor recuperació del trànsit intestinal, mobilització més fàcil, menor risc d'infecció... entre altres. 

Quins són els riscos de la cirurgia?

La cirurgia colorectal és una cirurgia major amb riscos potencialment greus. A més de riscos generals d'una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), la cirurgia del còlon té riscos específics alguns dels quals es detallen a continuació:

• Infecció: Malgrat totes les mesures de prevenció, la cirurgia colorectal té un risc més alt d’infeccions que altres intervencions perquè és una cirurgia contaminada pels gèrmens que tenim de forma natural als budells.
• Sagnat de les ferides tant a nivell intern com extern.  
• Fallada de la sutura del còlon, ‘fístula’: Quan es connecta el còlon, la cicatrització del budell s’ha de produir en els següents 5-6 dies. Si aquesta cicatrització és incompleta, per motius diversos, es pot produir un abocament del contingut fecal fora del còlon. De vegades es pot solucionar amb l’ús d’antibiòtics o drenatges, però altres vegades pot requerir una nova operació que freqüentment implica un estoma. 
• Ili paralític perllongat: De vegades, al budell li costa recuperar el seu ritme normal i, com que no hi ha moviment, no es tolera la dieta oral. Pot ser necessària la nutrició endovenosa mentre s’espera la recuperació de la funció intestinal.
• Problemes funcionals: Arran de l’operació, podria notar una modificació de la freqüència de les deposicions o de la consistència de les femtes. En general, durant els mesos posteriors a la intervenció aquests símptomes milloraran o desapareixeran. En cas que persisteixin aquestes sensacions, l’ajudarem a gestionar-ho de la millor manera possible. En ocasions, sobretot quan s’ha d’actuar a nivell de la pelvis, pot haver-hi  també seqüeles en els aparell urinari o sexual. 
• Oclusió intestinal: Tant en el postoperatori immediat, com a llarg termini, es poden produir dificultats per a la circulació de la femta a causa de cicatrius internes. En general, se solucionen de manera conservadora, però en alguns casos pot caldre una intervenció quirúrgica.
• Empitjorament de patologies cròniques: Qualsevol problema de salut que tingui previ a la cirurgia es pot veure agreujat a conseqüència de la cirurgia o de les seves complicacions.  
• Defunció: Tot i que la mortalitat avui dia és molt baixa, no és inexistent. Sigui per un estat de salut molt fràgil o per complicacions quirúrgiques, el risc de defunció existeix, però hi ha recursos disponibles per intentar evitar-ho.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini (com pot ser el tractament d'un càncer de còlon) mentre que, d'altres, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps (com pot ser el cas de la cirurgia per restrenyiment o problemes del sòl pelvià).

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia. 

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són: 

• Anàlisi de sang
• Radiografia de tòrax
• Electrocardiograma
• Proves específiques, si té altres malalties

Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

•     Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
•     Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
•     Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
•     Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
•     Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
• Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú

Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar

• El pulmó i la pleura 
• El cor

Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

Descripció general:

Una intervenció quirúrgica suposa una agressió controlada a l'organisme i amb un objectiu terapèutic. Per tant, es necessita que vostè es trobi en les millors condicions per respondre des del punt de vista físic. Ha de preparar-se.

A continuació li expliquem com l´ajudarem per preparar-se per anar a quiròfan.

Començarem per mirar aquest vídeo informatiu sobre la seva preparació preoperatòria. Com veurà al vídeo, la seva participació en la preparació té un paper fonamental a l’hora de tenir una bona recuperació.

Pla de la visita:

• Revisar que s’han fet totes les proves preoperatòries necessàries.
• Explicar-li com transcorrerà l’ingrés en cas que, com esperem, no presenti cap complicació 
• Realització d’una sèrie de preguntes que ens serviran per detectar quins aspectes són més importants a treballar amb vostè per tal que la seva preparació i recuperació posterior siguin un èxit. Detecció de possibles dificultats en el postoperatori a casa per falta de suport adient i activació dels circuits disponibles. 
• Resolució de dubtes sobre la seva malaltia o el procés d’hospitalització
• En cas que li hagin de realitzar un estoma, una infermera especialista li donarà totes les explicacions adients i li ensenyarà a conviure amb un estoma temporal o permanent. També li donarà recomanacions sobre les cures necessàries.
• Explicació de la PREHABILITACIÓ, és a dir, de com cal que es prepari, en funció de la seva situació personal, a tres nivells: preparació física, preparació nutricional i preparació psicològica

Què és la Prehabilitació?

La prehabilitació és un programa dissenyat per millorar la capacitat funcional del pacient abans de la cirurgia mitjançant l'actuació a 3 aspectes:  activitat física, adequada nutrició i reducció del component d´ansietat i frustració.

• Preparació física: 

Valoració de l’estat general i de forma física, respiratòria, presència d’anèmia.

L’avaluació física es realitzarà mitjançant un test de la marxa (si la visita pot ser presencial) o mitjançant unes preguntes (si la visita és telemàtica).

En tots dos casos, se li oferirà un pla d’entrenament ajustat a les seves necessitats que haurà de seguir fins al dia previ a la intervenció quirúrgica. Consistirà a realitzar exercici físic sense fer sobreesforços però continuat. Es basarà en activitats de flexibilitat, força i respiració.

La infermera que li faci el seguiment li explicarà el tipus d’exercici i la seva freqüència. A més, possiblement, el visiti un fisioterapeuta que li explicarà les pautes d’exercicis de fisioteràpia previs a una intervenció de cirurgia general. Aquest document conté informació de d´exercicis respiratoris, d´exercicis actius amb els braços/cames i finalment informació de com s'ha de mobilitzar.

Complir amb aquest entrenament, tindrà una repercussió molt important en la millora de la seva salut. 

A la consulta també li explicaran els beneficis de dur a terme una mobilització precoç després de la cirurgia (ho veurem a l´apartat d´hospitalització). A l´hospital li explicaran en quin moment s'ha d'asseure, posar-se dret o caminar amb l´ajuda del personal necessari. Recordi que es recomana una mobilització precoç perquè molts estudis científics han demostrat una millora de resultats en salut i una disminució de les complicacions després de la cirurgia. 

Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, com a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia.  El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.

Preparació nutricional:

Abans d’indicar-li qualsevol mena de dieta haurem de fer-li una avaluació del seu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 3 preguntes: 

• Pèrdua de pes en els darrers mesos (involuntària)
• Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
• Malalties agudes amb què convisqui en el seu procés actual

Segons el resultat d’aquest test podrà ser derivat, si calgués, a un especialista en nutrició per fer un seguiment individualitzat abans de l'operació.

En general, recomanem una dieta rica en proteïnes. Sobretot després de cada sessió d’exercici.

D'altra banda, els dies més propers a la cirurgia li recomanarem seguir una dieta baixa en residus (sense fibra).

En alguns programes, com ara l’ERAS,  se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’ admissió a l’hospital.

• Deshabituació de tòxics com el tabac o l’alcohol i de drogues:

Serà imprescindible que redueixi al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac. 

Les possibles complicacions, resultat de la cirurgia, disminueixen de manera demostrada en pacients que compleixen aquesta deshabituació durant un període mínim de 3-4 setmanes abans de l’operació. Per a això, pot ser visitat per equips especialitzats que l’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia.

• Més ajuda per deixar de fumar

Preparació psicològica:

Durant tot el procés disposarà d’atenció telefònica dels professionals de l’hospital per resoldre dubtes que li puguin sorgir a casa. En concret, se li facilitarà un telèfon de contacte de la infermera referent.

Ha de ser responsable actiu de les activitats proposades per saber què passarà cada dia després de l’operació i així poder complir els objectius de la seva recuperació.

En cas que la seva cirurgia impliqui la possibilitat de realitzar una ostomia (ileostomia o colostomia) tindrà una visita específica amb una infermera especialitzada que li facilitarà tota la informació i pràctica necessàries abans i després de l’operació.

Si la seva operació és per raons oncològiques, també pot ser que li programin una visita amb l'equip de psicooncologia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

Pla de la visita:

Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:

• Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
• Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
• Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit. 
• Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
• La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
• Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
• Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
• Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.

Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar: En el cas de la colectomia és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.

Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat: Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.

En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament: Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.

Li explicaran el dejuni previ que ha de fer: Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns programes se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.

Resolució de dubtes que pugui tenir