• Teràpia de destí: pacients amb insuficiència cardíaca avançada que no són candidats a trasplantament cardíac amb l’objectiu de guanyar anys de vida i qualitat de vida.
• Pont a decisió: pacients que actualment no compleixen criteris per ser admesos a una llista d’espera de trasplantament cardíac, però es preveu que aquests criteris puguin ser modificables.
• Pont a trasplantament: per arribar amb les millors condicions al trasplantament cardíac quan es preveu que la llista d’espera pugui ser llarga.
• Pont a la recuperació: pacients amb insuficiència cardíaca aguda.

El seguiment de la malaltia, tant si es tracta d’una persona amb un llarg procés d’evolució de la malaltia com si es tracta d’un cas que debuta d’una situació de malaltia aguda com podria ser un infart agut de miocardi, el seguiment es fa per part de l’equip d’insuficiència cardíaca avançada de l’hospital, que el conforma un equip de cardiologia especialitzat i infermeria de pràctica avançada. La valoració mèdica ve acompanyada d’una bateria de proves, des d’analítiques, electrocardiogrames com ecografies cardíaques o cateterismes cardíacs.

Per altra banda, també intervé la valoració d’altres equips mèdics que intervindran en el procés d’implant de la teràpia. Primerament l’equip de cirurgia cardíaca. També l’equip mèdic de la unitat de cures intensives coronàries. Posteriorment, es valoren riscos i beneficis en una sessió multidiscipliar en què intervenen tot aquests equips i finalment es pren la decisió de la proposta d’intervenció.

En cas de trobar una evolució prolongada de la malaltia d’insuficiència cardíaca permet fer unes consultes de valoració i més temps de reflexió de la situació per part del pacient. En canvi, en situacions de malaltia aguda, les decisions s’han de prendre més ràpidament. Tot i això sempre es facilita que la persona implicada tingui espai per pensar i resoldre tots els dubtes que se li plantegin per tal de prendre la decisió d’implant de teràpia d’una manera conscient.

Els temes que es tractaran en la proposta d’implant d’assistència ventricular de llarga duració (LVAD) seran els següents:

• Què és una assistència ventricular de llarga durada tipus Heart Mate 3?
• Com es realitza la intervenció?
• Quins són els riscos de la cirurgia?
• Signatura del consentiment informat quirúrgic
• Com és el procés a l’hospital després de la cirurgia?
• Com és la recuperació?
• Em cal un tractament específic després de la intervenció?

Signatura del consentiment informat

Un cop es fa la proposta terapèutica d’implant d’assistència ventricular de llarga durada, proposta que ha sigut valorada per un equip multidisciplinari. Vostè serà informat i se li presentarà el dispositiu físicament, es resoldran dubtes en relació amb la cirurgia, el maneig diari a casa o sobre l’evolució del postoperatori. Un cop estigui d’acord la persona, se signarà el consentiment informat. 

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada, tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. En cas de ser així, li explicaran específicament.

Un cop firmat el consentiment informat es programarà dia per la cirurgia. 

Com es realitza la intervenció?

La cirurgia es realitza amb la persona adormida, sota els efectes de medicaments sedants i analgèsics, és a dir, amb anestèsia general i, per tant, tampoc sentirà dolor. 

Una vegada que estiguis inconscient, el cirurgià cardíac farà una incisió de 20,5 a 25,5 cm al centre del tòrax. Amb uns instruments els cirurgians es faciliten l’obertura del tòrax i així accedir al cor i a l’aorta, el principal vas sanguini que porta la sang a tot el cos. També es farà una incisió abdominal pel recorregut intern i sortida del cable que connecta la bomba implantada al cor amb el dispositiu controlador extern.

La cirurgia es realitza amb suport de bomba de circulació extracorpòria. Aquesta bomba realitza el bombeig de sang en lloc del cor, que roman aturat durant l’operació i durant un temps limitat i que permet que els cirurgians puguin treballar amb més control de l’òrgan. Posteriorment, es restableix el funcionament del cor amb el dispositiu ja implantat.

Quins són els riscos de la cirurgia?

La cirurgia cardíaca és una cirurgia major amb riscos potencialment greus. A més dels riscos generals d’una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), la cirurgia del cor té riscos específics, alguns dels quals es detallen a continuació:

• Infart de miocardi: donat que se li operaran les artèries coronàries, hi ha risc d’oclusió de les mateixes que pot produir un infart de miocardi.
• Sagnat de les sutures arterials o venoses que es facin.
• Infecció: malgrat totes les mesures de prevenció, la cirurgia cardíaca té un risc lleuger d’infecció de la ferida quirúrgica que pot requerir tractament antibiòtic i/o reintervenció.
• Arrítmies: es poden produir alteracions del ritme del cor (per exemple, la fibril·lació auricular) que requeriran tractament mèdic.
• Empitjorament de patologies cròniques: qualsevol problema de salut que tingui previ a la cirurgia (insuficiència renal o insuficiència respiratòria) es pot veure agreujat a conseqüència de la cirurgia o de les seves complicacions.
• Defunció: tot i que la mortalitat avui dia és molt baixa, no és inexistent. Sigui per un estat de salut molt fràgil o per complicacions quirúrgiques, el risc de defunció existeix.

Com és el procés a l’hospital després de la cirurgia?

Després de la cirurgia, els pacients es recuperen a la unitat de cures intensives coronàries i els dies posteriors, generalment en 10-15 dies, depenent de la seva evolució, són traslladats a la planta. Tot i que el temps d’hospitalització està condicionat a molts factors relacionats amb l’estat preoperatori com l'operació i el postoperatori, aproximadament 1 mes després de la cirurgia es dona l’alta hospitalària i es torna a casa. Tot i això el procés de rehabilitació i recuperació de força muscular per tornar a fer activitat habitual és progressiu.

Em cal un tractament específic després de la intervenció?

S’ha de seguir un tractament farmacològic per la insuficiència cardíaca que s’ajusta a cada persona i també un tractament anticoagulant. També és important seguir les indicacions dietètiques per aquesta malaltia i de control d’ingesta de líquids així com mantenir una activitat física diària.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

Anàlisi de sang: li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma: els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica.
• Bioquímica: se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú.

Radiografia de tòrax: es realitza per avaluar:

• El pulmó i la pleura.
• El cor.

Electrocardiograma: Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arítmia.

Cateterisme cardíac

Ecocardiografia

Proves funcionals respiratòries

• Valoració de l’estat general, de la forma física i respiratòria, i de presència d’anèmia.
• L’avaluació física es realitzarà mitjançant un test de la marxa (si la visita pot ser presencial) o mitjançant unes preguntes (si la visita és telemàtica).
• En tots dos casos, s'oferirà un pla d’entrenament ajustat a les seves necessitats, que haurà de seguir fins al dia previ a la intervenció quirúrgica. Consistirà a fer exercici físic sense sobreesforços, però continuat. Es basarà en activitats de flexibilitat, força i respiració.
• La infermera que faci el seguiment explicarà el tipus d’exercici i la seva freqüència. A més, possiblement, et visiti un fisioterapeuta que t'explicarà les pautes d’exercicis de fisioteràpia previs a una intervenció de cirurgia general. Aquest document conté informació d’exercicis respiratoris, d’exercicis actius amb els braços/cames i finalment informació de com s’ha de mobilitzar.
• Complir amb aquest entrenament, tindrà una repercussió molt important en la millora de la teva salut.

A la consulta, també t'explicaran els beneficis de dur a terme una mobilització precoç després de la cirurgia (ho veurem a l’apartat d’hospitalització). A l’hospital t'explicaran en quin moment seure, posar-se dret o caminar amb l’ajuda del personal necessari.

Recorda que es recomana una mobilització precoç perquè molts estudis científics han demostrat una millora de resultats en salut i una disminució de les complicacions després de la cirurgia.

Pots tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessitis diferents tractaments per millorar la condició abans de la cirurgia. El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessitis tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.

Preparació nutricional:

Abans d’indicar qualsevol mena de dieta, haurem de fer una avaluació del teu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 3 preguntes:

• Pèrdua de pes en els darrers mesos (involuntària)
• Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
• Malalties agudes amb què convisqui en el seu procés actual

Segons el resultat d’aquest test, podries ser derivat, si calgués, a un especialista en nutrició per fer-te un seguiment individualitzat abans de l'operació.

Deshabituació de tòxics com el tabac o l’alcohol i de drogues:

Serà imprescindible que redueixis al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac. 

Les possibles complicacions, resultat de la cirurgia, disminueixen de manera demostrada en pacients que compleixen aquesta deshabituació durant un període mínim de 3-4 setmanes abans de l’operació. Per això, pots ser visitat per equips especialitzats que t’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries se't programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

Pla de la visita: 

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics: si fumes, beus alcohol o si consumeixes drogues; és aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics: totes les malalties que pateixes o hagis patit. 
  • Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que t'han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliquis si has presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si ets una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el teu anestesiòleg perquè t'administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que et prens. És freqüent que el teu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada, així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. se't faran una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-te de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-te respirar durant una anestèsia general.
  • Et preguntaran el pes, talla i edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se t'explicaran els diferents tipus d’anestèsia que et poden realitzar: en el cas de la gastrectomia, és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tinguis en compte que normalment t’atendran diferents anestesiòlegs; un per realitzar el preoperatori i un altre que l’anestesiarà a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Et donaran un consentiment informat específic segons el qual acceptes ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que et realitzaran.
• En funció de la medicació que prenguis, se't donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspenguis exactament com et recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia ni de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Finalment, t'explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pots prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així t'ho indiquen.

Pots tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, com a conseqüència de la teva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que a la teva anàlisi de sang mostris anèmia, és possible que necessitis diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia.  El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessitis tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.