Preoperatori 
Hospitalització 
Postoperatori 
Preguntes Freqüents Preoperatori
La cirurgia endoscòpica nasosinusal (CENS) és un tipus d’abordatge quirúrgic realitzat a través de les fosses nasals amb l’objectiu d’ampliar els orificis de drenatge natural dels sins paranasals i d’aquesta forma, poder netejar-los.
Aquesta cirurgia es realitza generalment en pacients amb sinusitis crònica o pòlips nasals.
Anatomia dels sins paranasals
Els sins paranasals són un conjunt de cavitats o espais plens d’aire que es troben al voltant i en comunicació amb la cavitat nasal. Aquestes cavitats influeixen en la respiració, fonació i olfacte. A més, secreten moc, humidifiquen i escalfen l’aire que respirem.
Existeixen quatre sins paranasals a cada costat del nas, vuit en total, i són els següents: si maxil·lar, si etmoidal, si esfenoidal i si frontal. Cadascun dels sins drenen les mucositats i qualsevol contingut innecessari cap a la cavitat nasal a través d’uns petits orificis anomenats òstiums.
En el cas que el drenatge de moc a través dels òstiums s’interrompi, es poden acumular secrecions dins dels sins que poden produir inflamació i infeccions, causant una sinusitis. D’altra banda, la poliposi nasal és una malaltia inflamatòria crònica que consisteix en el creixement de tumors benignes a tota la mucosa nasal (tant a la cavitat nasal com als sins paranasals), provocant també un drenatge inadequat dels sins. Ambdós processos poden causar símptomes com obstrucció nasal, alteració de l’olfacte, dolor facial o rinorrea.
Després de valorar riscos i beneficis, l’otorrinolaringòleg/a li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.
En què consisteix la cirurgia endoscòpica nasosinusal?
La cirurgia endoscòpica nasosinusal (CENS) és un procediment quirúrgic en el qual es realitza una obertura i ampliació dels orificis naturals de drenatge dels sins paranasals, així com una neteja d’aquests i extirpació del màxim de teixit inflamatori i pòlips, si és que n’hi hagués. D’aquesta forma, ajudem que els sins puguin ventilar correctament i es facilita també l’efecte dels tractaments tòpics posteriors, com esprais i gotes.
Al finalitzar la cirurgia, gairebé sempre es col·loquen taps nasals (Merocel®) en totes dues fosses per a estabilitzar la zona intervinguda i evitar sagnats. Aquests taps es deixen durant 3-5 dies i després es treuen a la consulta.
Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?
La cirurgia es duu a terme a través de les fosses nasals mitjançant un endoscopi (càmera) nasal que ens permet visualitzar el camp amb més detall a través d'una pantalla. Durant la CENS, es fan servir petits instruments especialitzats, com pinces, tisores o aspiradors, per a ressecar el teixit malalt i obstructiu. S’ha de tenir en compte que no es realitzen incisions externes; la forma del seu nas no canviarà ni tindrà cicatrius.
A més de riscos generals d'una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), la cirurgia endoscòpica nasosinusal té riscos específics, alguns dels quals es detallen a continuació:
- Sagnat. El nas és una estructura molt vascularitzada i conflueixen artèries de diferent origen, per la qual cosa és habitual que durant la cirurgia sagni. Si això passa, el control del sagnat és immediat. Després de la cirurgia, tot i portar un taponament, és normal que taqui contingut mucós-sanguinolent de quantitat limitada. En rares ocasions es produeix un sagnat important que requereixi una intervenció urgent.
- Infecció. Malgrat totes les mesures de prevenció, existeix un risc d’infecció que s'intenta prevenir amb tractament antibiòtic durant la cirurgia i al domicili.
- Fístula de líquid cefalorraquidi. A causa de la proximitat amb el cervell, es pot crear de manera accidental una connexió entre el nas i el cervell, produint una sortida de líquid cefalorraquidi (el líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal). La majoria de vegades s’identifica i es repara en el mateix acte quirúrgic. En relació amb això, poden succeir també complicacions intracranials com hematomes o infeccions.
- Lesió ocular. Els sins paranasals es troben a prop de les diferents estructures que formen l’ull. En ocasions molt excepcionals, durant la intervenció quirúrgica es pot afectar la musculatura ocular, causant diplopia (visió doble) temporal o permanent. Si es lesiona el nervi òptic, pot aparèixer una ceguera permanent. De la mateixa manera, i també molt esporàdicament, en el cas d’una hemorràgia d’un vas que drena a l’interior de l’ull es pot produir un hematoma orbitari. Això causaria un augment de la pressió a l'interior de l'ull que pot provocar greus conseqüències. Per aquest motiu, aquesta complicació requereix una intervenció quirúrgica urgent per descomprimir l'ull i evitar la ceguesa, sigui a través del nas o a vegades mitjançant una incisió a nivell de la pell de l'ull.
- Perforació septal. Durant la cirurgia es manipula la mucosa nasal i a vegades poden succeir petits esquinçaments a l’envà nasal. Habitualment són mínims i amb la col·locació de les làmines de silicona (Silastic®) cicatritzen correctament. En algunes ocasions pot quedar una petita perforació septal, que normalment no causa cap mena de molèstia.
- Aparició de sinèquies. Poden aparèixer cicatrius anòmales entre les parets de la cavitat nasal, podent alterar el resultat final de la cirurgia.
- Alteracions de l’olfacte i del gust. Pel fet que en el postoperatori portarà tamponament nasal que impedirà que respiri amb normalitat, pot veure's afectat l'olfacte i també el gust. Això ha de millorar amb la retirada dels taponaments, però en ocasions inusuals l’afectació pot ser permanent.
Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.
Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.
