Què és el galindó, “juanete” o hallux valgus?

Les molèsties i deformitats del peu són habituals. Una de les més freqüents és el galindó o hallux valgus, produït pel desviament del dit gros cap als altres dits del peu, que també es deformen de manera secundària.

Aquest desviament del dit gros també produeix una prominència que pot inflamar-se i, en alguns casos, fins i tot infectar-se i ulcerar-se; la qual cosa donaria lloc a quadres molt dolorosos.

També es poden produir, com a conseqüència, callositats en altres dits i a la planta del peu.

Altres deformitats que poden aparèixer en els peus són els dits en garra o en martell.

Una vegada valorat el seu cas, l’equip assistencial que l'atén creu que el més convenient és practicar-vos una intervenció quirúrgica per tal d’alleugerir el dolor, corregir les deformitats dels vostres dits, prevenir l’aparició de noves deformitats i millorar la marxa.

En què consisteix la cirurgia?

La cirurgia consisteix a realitzar un tall al llarg de l'ós per canviar-ne de posició una part (corregint aleshores el ‘juanete’) i fixar-lo amb un o dos cargols que queden enterrats i no cal retirar en un futur.

Durant el postoperatori es prescriu mediació analgèsica, però és habitual que durant les primeres setmanes-mesos es pateixi dolor moderat, que anirà variant segons la magnitud de la cirurgia, tumefacció i repòs complet. Un dolor desproporcionat, que no permeti el més mínim moviment ni el descans, s’ha de consultar a urgències. Un dolor més lleu és habitual en la majoria de postoperatoris.

La cirurgia del ‘juanete’ canvia l’estructura d’un o més ossos del peu. Es planifica de forma que no calgui cap altra reintervenció, però ocasionalment, el pacient pateix un ‘efecte “rebot”’ en forma d'aparició de dolor en altres zones del peu que també caldrà intervenir o tractar amb plantilles.

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

• Obert: Mitjançant talls a l’os (osteotomies), s’alinearan els dits amb la utilització de cargols, agulles o grapes si convé. Habitualment, s’intervé un sol peu, malgrat que el problema sigui bilateral. La intervenció quirúrgica es realitzarà de forma ambulatòria o amb ingrés curt, habitualment inferior a 24 hores.
• Mínimament invasiva: aquesta tècnica es basa a solucionar les deformitats del peu practicant uns talls o reseccions d'os amb uns motors especials, a través de petites incisions en la pell. Segons el tipus de patologia, variaran les incisions, la tècnica concreta a realitzar i el postoperatori, encara que de manera global podem donar un seguit d'indicacions útils sobre aquest tema. Aquestes poden ser modificades segons el criteri del cirurgià i/o les troballes intraoperatòries.

Habitualment s'intervé un sol peu, encara que el problema sigui bilateral.

Consentiment informat:

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. 

D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada, tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia. 

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

• Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
  • Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
    • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
    • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
    • Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
• Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
• Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú
• Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar
  • El pulmó i la pleura 
  • El cor
• Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia

La intervenció es realitzarà amb anestèsia que serà local o locoregional (cama). Aquesta decisió, la prendrà l’anestesista conjuntament amb el traumatòleg.

Acostuma a ser necessari un preoperatori complert (anàlisi de sang, radiografia de tòrax i electrocardiograma) setmanes abans de la cirurgia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar.  En la cirurgia d’hallux valgus, el més freqüent és una anestèsia regional (només la cama) +/- sedació. Vostè no estarà completament anestesiat. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
• Resolució de dubtes que pugui tindre