Preoperatori 
Hospitalització 
Postoperatori 
Preguntes Freqüents Preoperatori
Què és una hèrnia?
Una hèrnia és un defecte de la paret abdominal que apareix en una zona de per si més dèbil i a través del qual sobresurten vísceres abdominals cobertes per la pell. Quan una hèrnia apareix en una zona operada prèviament, s’anomena eventració.
L'única manera eficaç de reparar aquests defectes és mitjançant una intervenció quirúrgica, amb la intenció d’evitar el seu augment de mida progressiu, millorar les molèsties abdominals que se’n poden derivar (dolor, dificultat del trànsit digestiu, sensació de tumoració), prevenir futures complicacions (algunes potencialment molt greus), recuperar la capacitat funcional i aconseguir una millora estètica.
Quan es considera complexa?
Una hèrnia o una eventració es consideren complexes quan tenen una gran mida, s’han operat diverses vegades i han tornat a aparèixer, tenen una localització atípica o associen complicacions com ara una infecció aguda de la pell. Poden requerir una preparació preoperatòria especial i tècniques quirúrgiques més complicades.
Després de valorar els riscos i els beneficis d’una intervenció quirúrgica, el cirurgià li explicarà de forma individualitzada les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte les característiques de la seva hèrnia (tant per exploració com per prova d’imatge) i el seu estat de salut (antecedents mèdics, risc quirúrgic, medicació que pren). També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que tingui. Pot ser que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.
Què és una hernioplàstia complexa?
L’hernioplàstia és un procediment quirúrgic en el qual es repara el defecte de la paret abdominal a través del qual produeix l’hèrnia i posteriorment es col·loca una malla que el cobreix per tal de reforçar la zona i intentar evitar que es reprodueixi l’hèrnia. En el cas de les hèrnies i eventracions complexes, sovint es realitzen desdoblaments de les fàscies i avançaments musculars per aconseguir tancar el defecte sense tensió. A vegades, durant la cirurgia s’han de realitzar modificacions del procediment inicialment previst, en funció de les troballes a quiròfan, a fi de proporcionar el tractament més adequat.
Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?
- Obert: es realitza una incisió a la paret abdominal per accedir a l’espai on es troba l’hèrnia. El cirurgià, sota visió directa del camp quirúrgic i treballant amb les seves mans i l’instrumental quirúrgic dissecciona l’hèrnia per alliberar-la dels teixits que l’envolten, reduir-la cap a la cavitat abdominal i poder així tancar l’orifici pel qual produeix.
- Mínimament invasiva/laparoscòpia: es realitzen 2-3 incisions petites que permeten introduir a l’interior de l’abdomen una càmera i diferents eines quirúrgiques amb què treballa el cirurgià sense fer servir les mans directament i visualitzant la cavitat abdominal en una pantalla.
Independentment de la via d’accés, la intervenció que es realitza és la mateixa.
La cirurgia mínimament invasiva en general ajuda en la recuperació postoperatòria en diversos aspectes: menys dolor, millor recuperació del trànsit intestinal, mobilització més fàcil, menor risc d’infecció… entre altres.
Quins són els riscos de la cirurgia?
A més de riscos generals d’una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies...) la cirurgia de la paret abdominal té riscos específics alguns dels quals es detallen a continuació:
- Infecció; malgrat totes les mesures de prevenció (desinfecció, esterilitat...).
- Sagnat o hematoma tant a nivell intern com extern.
- Seroma o acumulació de líquid sota la pell; afavorit per la dissecció dels teixits i també per la col·locació de la malla. És per això, que en la cirurgia de la paret abdominal és freqüent deixar drenatges que treguin el líquid cap a fora durant varis dies o vàries setmanes després de la cirurgia.
- Dehiscència de la ferida. Si no cicatritza bé o després d’una infecció o un hematoma, la ferida pot quedar oberta. En aquest cas, quan el defecte que queda és gran i/o profund, de vegades calen teràpies de pressió negativa, que ajuden a que creixi teixit nou i la ferida tanqui per segona vegada. Aquest tipus de teràpies poden ser necessàries durant setmanes o, fins i tot, mesos.
- Ili paralític. De vegades, al budell li costa recuperar el seu ritme normal després d’haver sigut manipulat durant la cirurgia i, com que no hi ha moviment, no es tolera la dieta oral. Pot ser necessària la nutrició endovenosa mentre s’espera la recuperació de la funció intestinal.
- Fístula intestinal. Pot aparèixer en cas de lesionar-se l’intestí al manipular el contingut herniari i consisteix en la sortida del líquid intestinal cap a la cavitat abdominal o bé cap a la pell.
- Necessitat de reintervenció quirúrgica.
- Empitjorament de patologies cròniques. Qualsevol problema de salut que tingui previ a la cirurgia es pot veure agreujat a conseqüència de la cirurgia o de les seves complicacions.
- Defunció. Tot i que la mortalitat avui dia és molt baixa, no és inexistent. Sigui per un estat de salut molt fràgil o per complicacions quirúrgiques, el risc de defunció existeix, però hi ha recursos disponibles per intentar evitar-ho.
Consentiment informat
Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho.
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar-ne els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se'n en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.
Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. En cas de ser així, li ho explicaran específicament.
És possible que després de la valoració completa del seu cas sigui precís algun tipus de preparació preoperatòria: perdre pes, deixar de fumar, control dels nivells de sucre, fisioteràpia respiratòria, valoració per un cardiòleg o un pneumòleg, etc. Tot això va dirigit a disminuir el risc quirúrgic i de complicacions.
En el cas de la cirurgia de la paret abdominal, té especial importància reduir el pes, si hi ha sobrepès o obesitat, ja que una pressió intraabdominal més elevada afavoreix la reaparició de l’hèrnia o, el que és el mateix, el fracàs de la cirurgia. El tabac fa que la cicatrització es vegi disminuïda, pel que també va en contra de l’èxit de la cirurgia. La presa de vitamines com l’àcid ascòrbic o vitamina C un mes abans de la cirurgia és recomanable per afavorir una bona cicatrització.
Si vostè presenta una hèrnia o eventració complexa, és possible que se li proposin tècniques preoperatòries, com ara: la injecció de toxina botulínica a la musculatura lateral de la paret abdominal (amb l’objectiu de relaxar aquesta musculatura) o bé la realització d’un pneumoperitoni progressiu, que consisteix en la introducció progressiva d’aire dins la cavitat abdominal amb la intenció de fer-la més distensible, de manera que en el moment de la cirurgia es pugui reparar el defecte evitant la tensió de les sutures en aproximar els marges de l’orifici herniari i minimitzant els riscos pel pacient, com ara el de desenvolupar un síndrome compartimental, situació de risc vital que apareix quan s’augmenta molt i de forma brusca la pressió dins l’abdomen.
Quan contactin per telèfon amb vostè de cara a operar-se, li demanaran que es rasuri uns dies abans de la cirurgia la zona a intervenir. No es fa el mateix dia de la cirurgia per disminuir el risc d’infecció.
Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d’un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:
Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
- Hemograma. Els tres paràmetres més importants són: Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells), que serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies; Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs), que serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals); Plaquetes, que participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
- Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractament anticoagulant (per exemple, Sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica.
- Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú.
Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar els pulmons i les pleures, així com el cor.
Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d’arrítmies.
Altres proves específiques, si té altres malalties.
Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.
Es realitzarà un document preoperatori on es recolliran:
- Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si les hi han estudiades.
- Els hàbits tòxics: si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
- Els antecedents patològics: totes les malalties que pateixi o hagi patit.
- Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
- La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l’ordinador, però de vegades no està actualitzada, així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l’horari i la quantitat.
- Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
- Estudi de la via aèria: li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar un tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant l’anestèsia general.
- Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar. En el cas de la cirurgia complexa de la paret abdominal es requereix una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat.
En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com Sintrom®, Pradaxa®, Xarelto®, Plavix®, Adiro®, etc. És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials. Altres fàrmacs als quals es para especial atenció en la cirurgia de la paret abdominal per l’efecte negatiu que tenen en la cicatrització són els corticoesteroides i fàrmacs immunosupressors com ara alguns anticossos monoclonals.
Finalment, se li explicarà el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
