Els éssers humans disposem de diverses glàndules encarregades de fabricar saliva que ens permet lubricar els aliments i iniciar el procés de la digestió a nivell de la cavitat oral. Aquest fet té lloc gràcies a les glàndules salivals menors, de petita mida situades a tota la boca i, principalment, gràcies a les glàndules salivals majors, que són tres: glàndula paròtide, glàndula submaxil·lar i glàndula sublingual.

S’especifiquen més detalls en relació amb les glàndules paròtide i submaxil·lar, que són les que més freqüentment poden presentar patologia.

• Glàndula paròtide: situada als dos costats per davant de l’orella i per sobre de la mandíbula. Drena a dins de la boca a través d’un conducte anomenat conducte de Stenon. És important conèixer que per dins de la glàndula hi passa i es divideix el nervi facial que és el nervi encarregat de moure els músculs que permeten gesticular la cara (arrugar el front, tancar l'ull, somriure, bufar, moure el llavi, fer expressions facials...). Aquest nervi divideix la glàndula en una part superficial i una part profunda.

• Glàndula submaxil·lar: situada a la part alta del coll de manera bilateral per sota de la mandíbula. Drena a dins de la boca a través d’un conducte (conducte de Warthon) que va a parar a sota de la llengua als costats del frenell lingual. Al voltant, hi passen tres nervis que són d’importància: el nervi lingual, que porta la sensibilitat (tacte) a la llengua, el nervi hipoglòs, que permet moure la llengua i el nervi marginal, que és una branca del facial, encarregat de moure el llavi.

Quan realitzem una cirurgia sobre les glàndules salivals?

• Patologia litiàsica i/o inflamatòria: les glàndules, així com passa amb el ronyó, poden formar petita sorreta o pedres anomenades litiasis que poden obstruir els conductes de drenatge. Això pot produir clínica de:
  • Còlics salivals: inflamació de la regió de les glàndules i dolor amb el menjar o els estímuls salivals.
  • Parotiditis/Submaxilitis: inflamació pròpiament de la glàndula que, degut a la retenció de la saliva que no drena, pot fer que s’infecti requerint analgèsics, antiinflamatoris i antibiòtics si és el cas.
• Patologia tumoral: es poden formar tumors a les glàndules que consisteixen en lesions nodulars que creixen i ocupen espai deformant la zona i podent causar molèsties locals com dolor. La majoria d’elles són benignes, però davant la sospita s’ha de completar el diagnòstic i valorar el seu tractament per un Cirurgià Maxil·lofacial. 

Després de valorar riscs i beneficis, el/la Cirurgià o Cirurgiana Oral i Maxil·lofacial li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte el motiu principal que el porta realitzar el procediment i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el/la cirurgià/na que el visiti a la consulta, qui realitzi l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Els temes que li explicaran seran els següents:

• Quins tipus de cirurgia existeixen i en què consisteixen?
• Quins són els principals abordatges quirúrgics?
• Quins són els riscos de la cirurgia?
• Consentiment informat

Quins tipus de cirurgia existeixen i en què consisteixen?

Existeixen tres tipus principals de cirurgia glandular:

• Litectomia: consisteix a extreure les litiasis (pedres) que han causat l'obstrucció a les glàndules. Habitualment es realitzen amb incisions (talls) intraorals (per dins de la boca). La majoria de casos es poden fer sota anestèsia local o, si no, sota anestèsia local + sedació. En alguns casos es pot requerir anestèsia general. L’ingrés de la mateixa cirurgia habitualment serà en règim Cirurgia Major Ambulatòria.

• Submaxil·lectomia: consisteix a extreure la glàndula submaxil·lar afectada. Es realitza sota anestèsia general i es fa a través d’una incisió al coll. Requereix habitualment un ingrés hospitalari de tipus Curta Estada (24-48h).

• Parotidectomia: consisteix a extreure part o tota la glàndula paròtide. Es realitza sota anestèsia general i es fa a través d’una incisió al davant l’orella i el coll. Requereix habitualment un ingrés hospitalari de tipus Curta Estada (24-48h). Donat per dins hi passa el nervi facial (encarregat de moure la cara) i s’intenta sempre evitar lesionar el mateix existeixen diferents tipus de cirurgia que s’adaptaran segons el cas del pacient i indicació quirúrgica:
  • Parotidectomia superficial: s’extreu només la part superficial de la paròtide, preservant el nervi.
  • Parotidectomia total conservadora: s’extreu tota la glàndula (superficial i profunda) preservant el nervi.
  • Parotidectomia total no conservadora o radical: s’extreu tota la glàndula sense preservar el nervi, en casos de tumoracions malignes.

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

Donat es tracta dels territoris facials i cervicals, es té cura de minimitzar les incisions i realitzar-les en les localitzacions més estètiques.

• Litectomia: abordatges intraorals (per dins de la boca) amb petites incisions que van a buscar les pedres i els conductes de drenatge.
• Submaxil·lectomia: incisió cervical externa per sota de la mandíbula.

• Parotidectomia: incisió per davant de l’orella (preauricular) que descendeix pel lòbul de l’orella continua descendint per cervical o s’arqueja pel lòbul de l’orella. El disseny de la incisió depèn de molts factors (localització del tumor, tipus de pell, plecs cutanis...) i s’escollirà el dia de la cirurgia segons els mateixos pel cirurgià principal.

Quins són els riscos de la cirurgia?

Les cirurgies glandulars són cirurgies segures amb règims hospitalaris d’ingrés curts i baixa taxa de complicacions però, com tota cirurgia major, malgrat els seus potencials beneficis no està exempta de possibles complicacions, entre les que podem incloure les més freqüents:

• LESIONS NERVIOSES: degut a la proximitat de les glàndules amb diferents nervis són les més importants a conèixer, tot i que no les més freqüents. Destaquen:
  • Paròtide: pèrdua de la sensibilitat (tacte) de l’orella, degut a nervis locals de la zona de la incisió. Pèrdua de la mobilitat de la cara (arrugar el front, tancar ull, somriure, bufar, moure el llavi, fer expressions facials...)  degut al nervi facial. Si aquesta es produeix, en la majoria de casos és degut a tracció i inflamació per la cirurgia i sol recuperar en les pròximes setmanes o mesos. Donat la importància d’aquest nervi es monitoritza durant la cirurgia per controlar el seu funcionament.
  • Submaxil·lar: alteració de la sensibilitat o mobilitat de la meitat de la llengua, alteració de la mobilitat del llavi inferior del costat intervingut.
• Dehiscència de ferida: com en altres cirurgies, es pot produir una obertura precoç dels punts que augmentarà el temps de cicatrització.
• Infecció: tot i la profilaxi antibiòtica, com en altres cirurgies, es pot produir una infecció local de la ferida que requereixi antibioteràpia posterior.
• Sagnat o hematoma: la zona facial i cervical té molts vasos sanguinis que poden fer sagnats durant el post-operatori que portin a hematomes amb dolor i increment del volum de la zona cervical. Per aquest motiu, habitualment, es deixa un drenatge aspiratiu per a controlar-ho que es retira a les 24h post-operatòries si no hi ha hagut incidències.

• Seroma: acumulació de líquid a la ferida quirúrgica sense signes infecció que pot produir molèsties locals. Quan retirem un teixit el cos té tendència a ocupar la cavitat creada amb líquid; quan s’acumula en excés es forma un seroma que, amb el temps, es sol reabsorbir. Si produeix dolor i molèsties es pot mirar d’evacuar per un professional sanitari.
• Síndrome de Frey: en alguns casos de Parotidectomia. Normalment quan veiem un estímul que ens genera gana (dolços, olor de menjar...) es produeix un reflex que salivem. Al retirar la glàndula, alguns dels nervis que s’encarreguen d’aquesta funció poden anar a les glàndules de la suor de la pell de la zona. Això fa que, davant d’estímuls salivals, la persona pugui presentar suor o envermelliment de la pell de davant de l’orella.
• Cicatriu no estètica: un dels factors que es té present, donat tractem la cara i el coll, a l’hora de fer la incisió  és la cicatriu que es mirarà sempre de fer el més dissimulada i estètica possible. Tot i així, el procés de cicatrització en cada persona és diferent i poden resultar per la cirurgia cicatrius fibroses o antiestètiques.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot no arribar a complir les expectatives o els objectius plantejats conjuntament i que per tant es requereixi d’una reintervenció.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

• Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
  • Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
    • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
    • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
    • Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
  • Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
  • Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú
• Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar
  • El pulmó i la pleura
  • El cor
• Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arítmia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal o nasotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar.  En el cas de la cirurgia glandular és necessària una anestèsia general en la majoria de casos. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns programes se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
• Resolució de dubtes que pugui tenir