La prostatectomia radical és una cirurgia utilitzada per tractar el càncer de pròstata. Durant la cirurgia, s'extreu la pròstata completa, incloent els teixits circumdants, com ara les vesícules seminals. 

En general, la prostatectomia radical és una opció efectiva per tractar el càncer de pròstata en etapes primerenques. 

Després de valorar riscos i beneficis, l'uròleg li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte les característiques de la seva lesió i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Què és una prostatectomia radical?

La prostatectomia radical és una operació que es realitza per tractar el càncer de pròstata, una glàndula masculina que es troba a la part inferior de la bufeta urinària i que produeix el líquid que s'uneix al semen durant l'ejaculació. Aquesta és una cirurgia complexa que involucra l'extirpació de la pròstata i, en alguns casos, altres teixits circumdants que puguin estar afectats pel càncer de pròstata.

El procediment sol durar entre 2 i 3 hores, depenent de la complexitat del cas i es realitza sota anestèsia general. El cirurgià farà vàries incisions a l'abdomen per accedir a la pròstata i aconseguir extirpar-la de forma completa. Els nervis que controlen la funció sexual i la micció són molt propers a la pròstata, així que el cirurgià fa el possible per no danyar-los durant la intervenció. Després de retirar la pròstata, el cirurgià sutura la zona i pot col·locar una sonda per ajudar al pacient a orinar.

Quins tipus de cirurgia em poden fer?

En tots els casos es realitza l’extirpació completa de la pròstata. Això no obstant, en alguns pacients també cal extreure, durant la cirurgia, els ganglis limfàtics situats a prop de la pròstata, els quals es localitzen sobre les venes i artèries iliobturatrius. Aquesta part de la intervenció s’anomena limfadenectomia iliobturatriu. Això es fa per determinar si el càncer s'ha estès més enllà de la pròstata i per ajudar a preveure la propagació del càncer en el futur. Aquesta part de la cirurgia perllongaria la cirurgia aproximadament una hora o hora i mitja. En cas que també calgui realitzar aquest procediment, l’uròleg l’informarà i l’hi explicarà a la visita preoperatòria.

Quin tipus d’abordatge quirúrgic es realitzarà?

Hi ha dos tipus de prostatectomia radical: la cirurgia oberta i la cirurgia laparoscòpica o robòtica. En la cirurgia oberta, es realitza una incisió a l'abdomen per accedir a la pròstata, mentre que en la cirurgia laparoscòpica o robòtica, s'utilitzen petites incisions i un robot per realitzar l'operació. 

Actualment, es prefereix fer una cirurgia mínimament invasiva, és a dir, mitjançant la laparoscòpia assistida per robot.  Aquesta és l’eina quirúrgica més sofisticada que tenim actualment a l’hospital. Es tracta d’una modificació de la via laparoscòpica en què els instruments són manipulats pel cirurgià mitjançant un “robot” o “comandament a distància especial”. Aquest procés ofereix avantatges tècnics específics (visió 3D, major precisió entre altres).  Per aquest abordatge es realitzen un total de 6 incisions petites que permeten introduir a l’interior de l’abdomen una càmera i diferents eines quirúrgiques. 

La cirurgia mínimament invasiva en general ajuda en la recuperació postoperatòria en diversos aspectes: menys dolor, millor recuperació del trànsit intestinal, mobilització més fàcil, menor risc d'infecció... entre altres.

Contingut recomanat per la Societat Catalana d'Urologia.

Quins són els riscos de la cirurgia?

La prostatectomia radical robòtica és una cirurgia major que pot comportar riscos potencialment greus tot i que generalment aquests són infreqüents. 

A més de riscos generals d'una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), la prostatectomia radical robòtica té riscos específics alguns dels quals es detallen a continuació:

• Infecció. Malgrat totes les mesures de prevenció, pot haver-hi una infecció de la ferida quirúrgica o bé urinària.
• Sagnat de les ferides tant a nivell intern com extern.  
• Fallada de la sutura entre la bufeta urinària i uretra anomenada, ‘fístula urinària’. Quan es connecten la bufeta urinària i uretra, la cicatrització de la sutura s’ha de produir en els següents 5-7 dies. Si aquesta cicatrització és incompleta, per motius diversos, es pot produir un abocament del contingut urinari fora de la bufeta urinària. De vegades es pot solucionar amb l’ús de drenatges i major temps de sondatge vesical, però en rares ocasions pot requerir d’una nova operació. 
• Evisceració: Pot produir-se una fallada en el tancament de la paret abdominal d’alguna de les ferides fetes, comportant la comunicació de la cavitat intra-abdominal amb la pell. Aquesta comportaria la realització d’una cirurgia urgent per tal de tancar i reforçar la paret abdominal. 
• Problemes funcionals. 
  • Incontinència urinària d’esforç: Una de les complicacions més comunes és la incontinència urinària, que pot aparèixer per la pèrdua del suport muscular de la zona pelviana durant la cirurgia. Això pot provocar que el pacient tingui dificultats per controlar l'orina i pugui experimentar fuites o pèrdues involuntàries d'orina amb els esforços. Afortunadament, en la majoria de casos, aquesta complicació sol ser temporal i pot millorar amb l'exercici i la fisioteràpia específica per a la recuperació de la musculatura pelviana.
    • Disfunció erèctil: Aquesta pot aparèixer per la lesió dels nervis que controlen la funció sexual durant la cirurgia. Això pot provocar que el pacient tingui dificultats per aconseguir o mantenir una erecció, o bé pugui experimentar una disminució en la intensitat de les ereccions. Aquesta complicació és més comuna en pacients que ja tenen problemes de disfunció erèctil abans de la cirurgia. El tractament per a aquesta complicació pot incloure medicaments orals, injeccions intracavernoses o altres teràpies.
• Empitjorament de patologies cròniques. Qualsevol problema de salut que tingui previ a la cirurgia es pot veure agreujat a conseqüència de la cirurgia o de les seves complicacions.  
• Defunció. Tot i que la mortalitat avui dia és molt baixa, no és inexistent. Sigui per un estat de salut molt fràgil o per complicacions quirúrgiques, el risc de defunció existeix, però hi ha recursos disponibles per intentar evitar-ho.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini (com pot ser el tractament d'un càncer de pròstata) mentre que, d'altres, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps (com pot ser el cas de la cirurgia per restrenyiment o problemes del sòl pelvià).

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar-ne els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se’n en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les possibles conseqüències si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dins dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
  • Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
• Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
• Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú

Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar

• El pulmó i la pleura 
• El cor

Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

Durant aquesta visita la infermera de la Unitat Funcional de Pròstata us reforçarà l’explicació de la cirurgia i sobretot el postoperatori amb la sonda vesical i també us ensenyarà els coneguts exercicis de sòl pelvià de Kegel.

Pla de la visita:

1. Revisar que s’han fet totes les proves preoperatòries necessàries.
2. Explicar-li com transcorrerà l’ingrés en cas que, com esperem, no presenti cap complicació 
3. Realització d’una sèrie de preguntes que ens serviran per detectar quins aspectes són més importants a treballar amb vostè per tal que la seva preparació i recuperació posterior siguin un èxit. Detecció de possibles dificultats en el postoperatori a casa per falta de suport adient i activació dels circuits disponibles. 
4. Resolució de dubtes sobre la seva malaltia o el procés d’hospitalització.
5. Després de la cirurgia se li col·locarà una sonda vesical, per ajudar a la cicatrització de l’anastomosi de la bufeta amb la uretra i, en conseqüència durant aquesta visita se li explicarà en què consisteix això. Aquesta sonda és un tub de plàstic suau i flexible que es col·loca a través de la uretra fins a la bufeta. Això pot causar alguna molèstia i sensació de pressió a nivell del la part inferior de l’abdomen al principi, però la majoria de pacients s'hi adapten ràpidament. Se li donaran una sèrie de pautes per tal de tenir cura de la sonda, mantenint-la neta, bevent força aigua i canviant la bossa que va connectada a la sonda i que emmagatzema l’orina. El personal sanitari li ensenyarà a fer-ho i li proporcionarà les instruccions específiques.
6. Explicació de la Rehabilitació de sòl pelvià, és a dir, els exercicis de Kegel per tal de reforçar la musculatura del sòl pelvià. Aquests exercicis seran importants de ja iniciar abans de la cirurgia però sobretot en el postoperatori.

Amb els resultats de les proves preoperatòries, se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar.  En el cas de la prostatectomia radical robòtica és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
• Resolució de dubtes que pugui tindre