Preoperatori
El genoll és l'articulació més gran i complexa de l'organisme humà i la seva estructura està configurada per sostenir el pes del cos mentre es corre, es camina o s'està dret. Per aquest motiu cal tenir una gran estabilitat, especialment perquè els músculs que s'hi insereixen són els que faciliten el moviment (130° entre flexió i extensió, així com una mínima rotació de 14° quan està en flexió) i desenvolupen una gran força.
L'artrosi és la malaltia osteomuscular més freqüent al món. Està classificada com la 11a malaltia que ocasiona més pèrdua d'anys viscuts ajustats per qualitat de vida. A Espanya, afecta el 19,6% de la població de més de 40 anys.
La gonartrosi (artrosi de genoll) es veuen alterats tots els teixits que la formen: el cartílag, l'os subcondral, la membrana sinovial, la càpsula articular, els meniscs, les burses, els lligaments i els músculs. L'origen d'aquestes alteracions és divers.
Els símptomes principals són: el dolor i la limitació de la funció articular, rigidesa, crepitació, tumefacció, restricció de l'arc de moviment articular, inestabilitat articular o atròfia muscular, segons el cas.
En què consisteix la cirurgia?
La intervenció de pròtesis de genoll consisteix a substituir l'articulació malalta i reemplaçar-la per una d’artificial de manera parcial o total, anomenada pròtesi. Aquesta pròtesi està fabricada de diferents metalls i un plàstic especial (polietilè) i es pot fixar amb ciment als extrems ossis o sense (tíbia, fèmur i opcionalment ròtula), depenent de les circumstàncies del pacient. De vegades el desgast de l'articulació i la deformitat afecta només una part d'aquesta i es pot substituir per una pròtesi unicompartimental. La major part de vegades es requereix la substitució completa de l'articulació.
Si el tractament conservador fracassa i compleix amb les indicacions requerides, el seu cirurgià traumatòleg podria oferir-li aquesta intervenció. Per a això s'hauria de sotmetre a algunes proves mèdiques, per ser apte per a la cirurgia.
Tota intervenció quirúrgica, tant per la pròpia tècnica operatòria com per la situació vital de cada pacient (diabetis, cardiopatia, hipertensió, edat avançada, anèmia, obesitat), porta implícita una sèrie de complicacions, comunes i potencialment serioses, que podrien requerir tractaments complementaris (tant mèdics com quirúrgics) i, en un mínim percentatge de casos, comprometre la viabilitat del membre i/o la vida del pacient. Les complicacions específiques, moltes de les quals motiven noves intervencions, poden consistir a:
- Infecció de la ferida quirúrgica, cosa que pot afectar l'articulació i el teixit ossi.
- Hematoma o lesió vascular.
- Lesió o afectació d'algun tronc nerviós que pogués causar, temporalment o definitivament, trastorns sensitius i/o motors.
- Afluixament, trencament o penetració intraarticular del material implantat o instrumental quirúrgic.
- Rigidesa o limitació funcional d’articulacions veïnes.
- Pèrdua de mobilitat.
- Inestabilitat i desviació angular del membre intervingut.
- Canvis a la longitud de la cama intervinguda.
- Luxació de la ròtula i lesions del tendó rotular.
- Dolor residual.
- Necrosi cutànies.
- Osificacions periprotèsiques.
- Fractura del pinyol que es manipula durant la intervenció o posteriorment per un traumatisme.
- Algodistròfia simpàtic reflexa o malaltia de Südeck.
- Síndrome compartimental.
- Embòlia greixosa, flebitis o tromboflebitis (amb risc d'embolisme pulmonar i mort).
- Complicacions derivades de l'ús del maneguet d'isquèmia.
Consentiment informat:
Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts.
D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.
Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.
Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:
- Anàlisi de sang
- Radiografia de tòrax
- Electrocardiograma
- Proves específiques, si té altres malalties
Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
- Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
- Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
- Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
- Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
- Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
- Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú
Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar
- El pulmó i la pleura
- El cor
Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.
A banda de les proves que haurà de fer, li recomanem seguir també aquesta pauta d’exercicis de fisioteràpia especial per a la seva intervenció:
La intervenció es realitzarà amb anestèsia locoregional (cama). Aquesta decisió, la prendrà l’anestesista conjuntament amb el traumatòleg.
En cas de que la intervenció es realitzi amb anestèsia local realitzada pel traumatòleg/a, sense la presència d’un/a anestesista a quiròfan, no seguirà el mateix circuit que l’explicat.
Acostuma a ser necessari un preoperatori complert (anàlisi de sang, radiografia de tòrax i electrocardiograma) setmanes abans de la cirurgia.
Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.
Pla de la visita:
- Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
- Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades
- Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
- Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
- Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
- La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
- Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
- Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
- Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
- Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar. En la cirurgia de pròtesi de genoll, el més freqüent és una anestèsia regional (només les cames) +/- sedació. Vostè no estarà completament anestesiat. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
- Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
- En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials
- Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen
- Resolució de dubtes que pugui tenir
Com a pacient haureu d'assistir a una sessió on us informaran sobre els aspectes següents:
- Alimentació adequada
- Exercicis de rehabilitació
- Cures d'infermeria
- Hospitalització a Domicili/Centre d'Atenció Primària de referència