La disfunció erèctil (DE) ha sigut motiu de preocupació per a pacients i metges. Es defineix com la incapacitat per obtenir i mantenir una erecció suficient per mantenir una relació sexual satisfactòria. En aquells casos en què el tractament mèdic no és suficient (sigui per patologia pròpia del pacient com per un dany secundari de tractaments, com ara la radioteràpia o els tractaments quirúrgics com la cirurgia de pròstata), la pròtesi de penis apareix com una excel·lent alternativa terapèutica.

Anatomia de l’aparell reproductor masculí

El penis i l’escrot formen part dels òrgans sexuals masculins.

Penis

El penis està format de 3 cilindres, els cossos cavernosos i el cos esponjós. El cos esponjós és el que conté la uretra (el conducte per on surt l'orina). Els cossos cavernosos són 2 cilindres que es disposen a la part dorsal del penis i on s’acumula sang per tal de generar una rigidesa (erecció). Aquesta sang arriba per les artèries cavernoses, que tenen predisposició a veure’s afectades pels factors de risc cardiovascular (HTA, DM, DLP, obesitat i l’edat) o després de cirurgies pelvianes (cirurgia de pròstata, bufeta o recte). La disfunció d’aquestes artèries porta a la disfunció erèctil.

Anatomia penis

El gland és una prolongació del cos esponjós, per tant, no forma part dels cossos cavernosos (no s’aconsegueix rigidesa amb la pròtesi de penis).

Durant la cirurgia de pròtesi se substitueixen els teixits propis dels cossos cavernosos (artèria i teixit trabeculat) pels cilindres de la pròtesi de penis.

Escrot

L’escrot és una bossa de pell que penja sota el penis i que conté els testicles i els manté a una temperatura correcta. En funció de la temperatura, l’escrot porta els testicles més lluny o a prop del cos. 

La bomba escrotal s’implanta en aquest sac de pell, creant una butxaca a la zona central que en permet la manipulació de forma còmoda.

Després de valorar riscos i beneficis, l’uròleg li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte les característiques de la seva situació i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Què és una pròtesi de penis?

La pròtesi de penis és un dispositiu que es col·loca per dins el penis i que permet generar una erecció artificial per tenir relacions sexuals. Els implants de penis generalment es recomanen com a última opció dins el tractament per a la disfunció erèctil.

Quins tipus de pròtesis de penis tenim?

Principalment existeixen dos tipus d’implants:

Implants inflables: és el dispositiu més utilitzat en l’actualitat. Es tracta d’una pròtesi de penis que consta de 3 parts: un reservori ple de líquid que va dins la cavitat abdominal, una bomba situada a l’escrot i dos cilindres que van per dins del penis. Aquests dispositius funcionen de manera que generalment, el penis amb la pròtesi està en flaccidesa i és en activar-la (utilitzant la bomba escrotal) que es genera una erecció. En finalitzar-ne la utilització, es retorna el líquid al reservori usant la mateixa bomba de l’escrot.

Els models de 2 peces estan en desús.

Implants semirígids o mal·leables: Sempre mantenen el mateix grau de rigidesa, però el penis es pot doblegar per tal de dirigir-lo cap a baix (poc visible) o cap endavant per mantenir relacions sexuals. En alguns pacients, no es pot implantar un dispositiu inflable o el risc és molt alt i les pròtesis semirígides són una alternativa amb bona satisfacció.

Sempre que es realitza un implant de penis, es realitza a mida del penis del pacient. Durant la cirurgia es mesura la longitud dels cossos cavernosos i es procedeix a l'implant amb les mateixes dimensions exactament.

Quin abordatge quirúrgic utilitzem?

Es realitza una incisió peno-escrotal (una incisió entre els testicles i el penis). Des d’aquesta incisió de 4-5cm es poden implantar tots els dispositius de la pròtesi.

Quins són els riscos de la cirurgia?

La cirurgia de pròtesi de penis és una cirurgia major amb riscos potencialment greus. A més de riscos generals d'una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), la cirurgia de pròtesi de penis té riscos específics alguns dels quals es detallen a continuació:

• Infecció: Malgrat totes les mesures de prevenció, la principal complicació de la cirurgia de pròtesi de penis és la infecció. Aconseguir uns nivells de glucèmia estable en diabètics, les cures postoperatòries i l’antibiòtic després de la cirurgia, són algunes de les mesures per disminuir els riscos (al voltant d'un 1-2% de les pròtesis).
• Dany d’estructures veïnes: Es tracta d’un risc baix, però existent. Dany de la uretra (conducte per on surt l'orina), en aquest cas pot ser que no es pugui implantar la pròtesi. Dany d’estructures intraabdominals al col·locar el reservori (intestins, vasos ilíacs).   
• Erosió: En alguns casos l’implant es pot adherir a la pell per dins del penis o desgastar la part interna. En molt poques ocasions, l’implant travessa la pell. Es tracta d’una forma d’infecció oculta.
• Fallada mecànica de la pròtesi: les pròtesis de penis poden tenir errors mecànics (deixen de funcionar). La seva vida mitja és superior al 80% als 15 anys. Però quan deixen de funcionar es poden recanviar o deixar sense utilitzar si no es desitja una nova cirurgia.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. 

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar-ne els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se’n en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les possibles conseqüències si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. Si és el cas, li ho explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

• Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
  • Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
    • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
    • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
    • Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
  • Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
  • Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú
• Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar
  • El pulmó i la pleura 
  • El cor
• Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

La cirurgia de pròtesi de penis té un postoperatori en el que s’ha d’aprendre a fer funcionar el dispositiu durant el postoperatori. En aquesta visita amb la infermera responsable, s’explicaran.

• Les mesures a realitzar durant el postoperatori i com anirà el seguiment.
• Les cures postoperatòries
• Es programen les visites de seguiment per a valorar la ferida quirúrgica i l’evolució després de la cirurgia
• Es resolen dubtes previs a la intervenció

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar.  En el cas de la colectomia és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns programes se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
• Resolució de dubtes que pugui tindre