La septoplàstia o cirurgia del septe nasal és el procediment quirúrgic en el qual es modifica la forma del septe nasal (envà nasal) per a redreçar-lo i rectificar desviacions.

La radiofreqüència de cornets és el procediment en el qual es disminueix la mida dels cornets inferiors.

Tots dos procediments tenen com a objectiu millorar el pas de l'aire a través de la fossa nasal i, amb això, disminuir la insuficiència respiratòria nasal. Els dos procediments són complementaris i en funció de cada pacient es podrà realitzar un o tots dos alhora.

Anatomia nasal

La cavitat nasal és la primera part de l'aparell respiratori. El septe nasal està format per cartílag en la seva part més anterior i per os, en la més posterior. Divideix la cavitat nasal en dues fosses simètriques: la dreta i l'esquerra. En la paret lateral de cada fossa es troben unes estructures anomenades cornets nasals. Generalment, són 3 (inferior, mitjà i superior), la funció dels quals és humidificar, escalfar i filtrar l'aire.

Després de valorar riscos i beneficis, l’otorrinolaringòleg/a li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

Què és una septoplàstia?

La septoplàstia és el procediment quirúrgic en el qual es modifica la forma del septe nasal per a redreçar-lo i rectificar desviacions que puguin estar afectant el flux de l'aire. La desviació pot ser congènita o ser conseqüència d'algun traumatisme. Ha de tenir en compte que la forma del seu nas no canviarà.

Es realitza un tall en la mucosa del septe nasal per a separar-la del cartílag i de l'os. Una vegada separada, es localitzen els punts de desviació i després de realitzar diversos talls s'extreuen de manera segura.

Gairebé sempre es col·loquen taps nasals (Merocel®) en totes dues fosses per a estabilitzar la zona intervinguda i evitar sagnats. Aquests taps es deixen durant 3-5 dies i després es treuen. A vegades també es reforça la mucosa septal amb una làmina fina de silicona (Silastic®). Aquestes làmines es mantenen durant 2-3 setmanes i posteriorment es treuen.

Què és una radiofreqüència de cornets?

La radiofreqüència de cornets és un procediment que, en ocasions comptades, es pot fer de manera individual, per bé que normalment es combina amb la cirurgia de la septoplàstia per tal de millorar el pas d’aire. Per això, segurament, en el seu cas, li haurem proposat de practicar-li una septoplàstia i radiofreqüència de cornets.

A través d’aquest procediment es disminueix la grandària dels cornets inferiors mitjançant un elèctrode que produeix un augment de temperatura. Generalment, es col·loquen unes gases amb anestèsia local abans del procediment, i posteriorment es passa a punxar el cornet inferior amb l'elèctrode per realitzar la radiofreqüència.

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

La cirurgia es pot dur a terme mitjançant dos abordatges, sense que el resultat del procediment canviï. Que es faci un o altre dependrà de la desviació septal o de la preferència del cirurgià. En ambdós casos no li quedarà cicatriu a la pell.

• Abordatge directe: el/la cirurgiana opera amb visió directa ajudat per una font de llum que facilita el procediment.
• Abordatge endoscòpic: mitjançant un endoscopi (càmera) nasal es visualitza el camp amb més detall a través d'una pantalla.

Afectarà el meu olfacte?

En el postoperatori immediat portarà taps nasals que impediran una correcta percepció de l'olfacte. A més, la mateixa inflamació després de la cirurgia pot fer que es vegi afectat durant un temps. Posteriorment, no ha de tenir problemes d'olfacte.

Quins són els riscos de la cirurgia?

A més de riscos generals d'una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), la septoplàstia amb radiofreqüència té riscos específics, alguns dels quals es detallen a continuació:

• Sagnat: el nas és una estructura molt vascularitzada i en el septe nasal conflueixen artèries de diferent origen, per la qual cosa és habitual que durant la cirurgia sagni. Si passa en aquest moment, el control del sagnat és immediat. Després de la cirurgia, és normal que taqui contingut mucós-sanguinolent de quantitat limitada. En rares ocasions es produeix un sagnat important que requereixi una intervenció urgent.
• Infecció: malgrat totes les mesures de prevenció, existeix un risc d’infecció que s'intenta prevenir amb tractament antibiòtic durant la cirurgia i el domicili.
• Alteració estètica del dors nasal: si durant la cirurgia s'extreu massa cartílag, el dors nasal pot veure's afeblit i caure. Si això succeeix, s'intenta realitzar una correcció en el mateix acte quirúrgic.
• Fístula de líquid cefalorraquidi: a causa de la proximitat amb el cervell, es pot crear de manera accidental una connexió entre el nas i el cervell, produint una sortida de líquid cefalorraquidi (el líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal). La majoria de vegades s’identifica i es repara en el mateix acte quirúrgic.
• Perforació septal: durant la cirurgia es manipula la mucosa nasal i a vegades poden succeir petits esquinçaments. Habitualment són mínims i amb la col·locació de les làmines de Silastic® cicatritzen correctament. En algunes ocasions pot quedar una petita perforació septal, que normalment no causa cap tipus de molèstia.
• Alteracions de l’olfacte i del gust: pel fet que en el postoperatori portarà tamponament nasal que impedirà que respiri amb normalitat, pot veure's afectat l'olfacte i també el gust.
• Parestèsies: són alteracions de la sensibilitat localitzades a nivell de la geniva/dents degut a la manipulació del terra de la fossa nasal.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. En cas de ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són: 

• Anàlisi de sang
• Radiografia de tòrax
• Electrocardiograma

Anàlisi de sang: li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma: els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
• Bioquímica: se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú

Radiografia de tòrax: es realitza per avaluar:

• El pulmó i la pleura.
• El cor.

Electrocardiograma: Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arítmia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

Pla de la visita: 

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics: si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics: totes les malalties que pateix o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada, així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar: en el cas de la gastrectomia, és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment l’atendran diferents anestesiòlegs; un per realitzar el preoperatori i un altre que l’anestesiarà a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia ni de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Finalment, li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.

Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, com a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia.  El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.