La timpanoplàstia és un procediment quirúrgic que té l’objectiu de netejar les cavitats de l’orella, reparar la membrana timpànica i, si fos necessari, reconstruir la cadena d’ossets. Aquesta cirurgia es realitza en pacients amb infeccions de l’orella de llarga durada (otitis mitjana crònica).

Què és el timpà i l’orella mitjana?

L’anatomia de l’orella es pot dividir en tres parts:

• Orella externa: formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern.
• Orella mitjana: formada per la membrana timpànica i la cadena d'ossets (martell, enclusa i estrep).La membrana timpànica o timpà separa aquesta cavitat del conducte auditiu extern i és molt important per a la conducció del so i per a la protecció de les estructures internes.
• Orella interna: formada per la còclea o cargol.
• Mastoide: és un os que conté cavitats o cel·les plenes d’aire i que es troba per darrere de l’orella. Aquest os connecta amb l’orella mitjana i és essencial per a la ventilació i neteja del sistema auditiu.

A més, és important conèixer que el nervi facial transcorre per l'orella mitjana i l’os mastoide, i que aquest és el responsable de mobilitzar la musculatura de la cara.

Després de valorar riscos i beneficis, l’otorrinolaringòleg li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

Què és una timpanoplàstia?

La timpanoplàstia és un procediment quirúrgic que consisteix a netejar la cavitat de l’orella mitjana, reparar la membrana timpànica quan es troba perforada i, si fos necessari i fos possible, reconstruir la cadena d’ossets (ossiculoplàstia).

La timpanoplàstia es realitza per tractar l’origen d’infeccions cròniques de l’oïda que produeixen supuracions recurrents i problemes d’audició. L’otitis mitjana crònica pot ser causada per:

• Una infecció amb mal funcionament de la ventilació de l’oïda
• Un colesteatoma: tumor benigne de creixement lent format per cèl·lules de la pell. Amb la cirurgia volem restaurar la correcta ventilació de l’oïda i/o extreure el colesteatoma de l’orella mitjana

Quins tipus de timpanoplàstia existeixen?

Existeixen diferents tipus de timpanoplàstia en funció de les parts de la oïda afectada. Fins al dia de la cirurgia no sabem quin tipus de timpanoplàstia es realitzarà, ja que és quan podem valorar com estan afectats els ossets.

• Tipus I:  Només es repara el timpà o membrana timpànica. Cadena d’ossets completa sense alteracions.

• Tipus II: enclusa afectada. Es col·loca una pròtesi entre el martell i l’estrep.
• Tipus III: enclusa i martell afectats. Es connecten el timpà i l’estrep.
• Tipus IV i V: tota la cadena d’ossets es troba molt desgastada o absent. Es col·loca una pròtesi que substitueix tota la cadena.

Què és una mastoidectomia?

La mastoidectomia és una intervenció quirúrgica que consisteix a extirpar una part de les cel·les de l’os mastoides. Es realitza quan la infecció crònica i/o el colesteatoma s’han estès fins a la mastoide, i les cel·les, que haurien d’estar plenes d’aire, s’omplen de secrecions. El cirurgià li indicarà en la visita preoperatòria si en el seu cas està planejat també fer una mastoidectomia. Tot i això, en alguns pacients no es podrà saber si es realitzarà aquest procediment fins que es valori l’extensió de la malaltia durant la timpanoplàstia.

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

La timpanoplàstia es realitza habitualment a través del conducte auditiu extern amb un endoscopi (un tub prim i curt amb una càmera a l’extrem) i de vegades amb un microscopi, sense la necessitat de realitzar incisions.

En el cas que s’hagi de fer una mastoidectomia, es realitzarà una incisió retroauricular (per darrere l’orella) i es farà el procediment amb el microscopi. La cicatriu posterior quedarà amagada pel cabell i pel mateix pavelló auricular.

A més, en molts casos, es necessitarà teixit d’una altra part de l’orella del pacient (normalment cartílag del tragus, però també pot ser fàscia o múscul) per a reconstruir el timpà i/o la cadena d’ossets. En aquest cas, es farà una petita incisió per la cara interior del tragus, i es tancarà amb dos o tres punts.

Afectarà la meva audició?

L’objectiu de la cirurgia és netejar les cavitats de l’oïda i sovint és necessari retirar els ossets que es trobin desgastats a conseqüència de la infecció crònica. Si el cirurgià es troba en  aquesta situació, valorarà si és possible reconstruir la cadena d’ossets amb una pròtesi artificial en la mateixa cirurgia o posteriorment, en un segon acte quirúrgic. Per tant, en funció del nivell d’audició previ a la cirurgia, de l’afectació de la cadena ossicular i de si s’ha pogut realitzar o no una reconstrucció, l’audició podrà millorar o empitjorar lleugerament. En qualsevol cas, fins a les dotze setmanes després de la cirurgia, que és quan l’orella ja ha cicatritzat per dins, no es pot valorar el nivell d’audició definitiu.

Quins són els riscos de la cirurgia?

A més de riscos generals d'una intervenció quirúrgica més o menys greus (al·lèrgies, infarts, embòlies…), la timpanoplàstia té riscos específics, alguns dels quals es detallen a continuació:

• Sagnat: per l’orella mitjana hi passen vasos que es poden lesionar i causar una hemorràgia. Durant la cirurgia, el control del sagnat és immediat. Després de la cirurgia, es normal presentar els primers dies una supuració sanguinolenta pel conducte auditiu. En rares ocasions, es produeix un sagnat important que requereixi una intervenció urgent.
• Infecció: malgrat totes les mesures de prevenció, existeix un risc d’infecció tant de la ferida retroauricular com de dins de l’orella. Molt rarament, es produirà una infecció cerebral o meningitis.
• Empitjorament de l’audició: com hem explicat anteriorment, és possible que s’agreugi la pèrdua d’audició si no hem pogut reconstruir la cadena d’ossets i, molt excepcionalment, que es perdi per complet i de forma irreversible.
• Vertigen: és comú experimentar mareig o vertigen en el postoperatori, resolent-se en qüestió de dies. En rares ocasions, es mantenen de forma perllongada.
• Acúfens: poden aparèixer acúfens (sorolls a l’oïda) que solen ser transitoris.
• Alteracions del gust: per l’orella mitjana hi passa un nervi (corda del timpà) que és parcialment responsable del gust. És normal tenir una alteració gustativa les primeres setmanes després de la cirurgia a causa de la inflamació. Si aquest es lesiona, podríem tenir una alteració permanent.
• Paràlisi facial: pot aparèixer una debilitat transitòria de la musculatura d’un costat de la cara a conseqüència de la inflamació postquirúrgica. En el cas poc probable que es lesioni el nervi facial, aquesta debilitat pot ser permanent.
• Fístula de líquid cefaloraquidi: a causa de la proximitat amb el cervell, quan es realitza la mastoidectomia, es pot crear de forma accidental una connexió entre l’orella i el cervell, produint una fuga de líquid cefaloraquidi (el líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal). Si això passa, la majoria de vegades s’identifica i es repara en el mateix acte quirúrgic. Rarament es manifestarà en el postoperatori amb supuració constant de líquid clar per l’orella, requerint d’una cirurgia i/o de la col·locació d’un drenatge lumbar.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma: els tres paràmetres més importants són
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica.
• Bioquímica: se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glucèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú.

Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar.

• El pulmó i la pleura.
• El cor.

Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

Proves específiques, si té altres malalties.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:

• Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
• Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
• Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
• Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
• La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
• Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
• Estudi de la via aèria. Li faran una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
• Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.

Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar: en el cas de la laringectomía és necessària una anestèsia general. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.

Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat: segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.

En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament: alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.

Finalment, li explicaran el dejuni previ que ha de fer: generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia.