La tiroidectomia és un procediment quirúrgic en què s'extreu parcial o totalment la glàndula tiroide.

La funció de la glàndula tiroide és produir les hormones necessàries per al metabolisme corporal (regular el consum d’energia, la temperatura, la freqüència cardíaca entre d’altres).

Després de valorar riscos i beneficis, el cirurgià endocrí li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte les característiques de la seva lesió i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Buidament ganglionar: extirpació dels ganglis de la zona del coll, cirurgia que pot ser necessària en alguns casos de càncer de tiroide.

• Obert: es realitza una incisió en el coll per accedir a la zona on es troba situada la glàndula tiroide. El cirurgià, amb visió directa del camp quirúrgic i treballant amb les mans i l’instrumental, allibera la glàndula tiroide adientment de les estructures que l’envolten, per poder extirpar-la.

• Mínimament invasiu: abordatge vestibular de la tiroidectomia endoscòpica transoral. Consisteix a realitzar 3 petites incisions per darrera del llavi (vegeu imatge en vermell), que permeten introduir en la zona del coll, diferents eines quirúrgiques i una càmera per poder extirpar la glàndula tiroide. Aquest abordatge només es pot realitzar en cert tipus de tiroide.

• Riscos poc greus i freqüents: alteracions en la cicatrització de la ferida quirúrgica; col·lecció de líquid a la ferida quirúrgica (seroma); rampes i/o formigueigs transitoris en mans i/o peus que paren amb tractament; alteracions transitòries de la veu i/o de la deglució; flebitis i dolor perllongat en el lloc de la cirurgia.
• Riscos poc freqüents i greus: hematoma important del coll; alteracions permanents de la veu; necessitat de tractament amb calci de forma permanent; fístula del conducte toràcic (en cas de buidament ganglionar cervical). Aquestes complicacions habitualment es resolen amb tractament mèdic, però poden requerir una reintervenció, generalment d’urgència, i de forma excepcional necessiten traqueostomia.
• Defunció: tot i que la mortalitat avui en dia és molt baixa, no és inexistent. Però, hi ha recursos disponibles per intentar evitar-ho.

D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini mentre que, altres cops, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar-ne els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se’n en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les possibles conseqüències si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. Si és el cas, li ho explicaran específicament.

• Hemograma: els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es prenen tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica.
• Bioquímica: se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú.

Radiografia de tòrax: Es realitza per avaluar:

• El pulmó i la pleura.
• El cor.

Electrocardiograma: Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia, on se seguiran les següents passes:

• S'omplirà un document preoperatori en el qual es recull:
• Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
• Els hàbits tòxics: si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament, mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
• Els antecedents patològics: totes les malalties que pateixi o hagi patit.
• Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
• La medicació habitual que pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada, així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
• Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
• Estudi de la via aèria: li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
• Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar. En el cas de la tiroidectomia és necessària una anestèsia general. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el Sintrom®, Pradaxa®, Xarelto®, Plavix®, Adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Finalment, li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.