Preoperatori 
Hospitalització 
Postoperatori 
Preguntes Freqüents Preoperatori
Els pulmons són òrgans parells pertanyents al sistema respiratori la principal funció del qual és l'oxigenació i la ventilació.
Els pulmons formen part de l'aparell respiratori. Estan situats dins del tòrax, protegits per les costelles, i a banda i banda del cor. Són buits i estan coberts per una doble membrana lubrificada anomenada pleura (que evita que freguin directament amb la paret interna de la caixa toràcica). A sota seu, hi ha el diafragma, que separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal.
Envoltant el pulmó hi ha aquesta doble membrana: una membrana molt fina que li diem pleura visceral i la que recobreix la capa interna de la paret toràcica se li anomena pleural parietal. En aquestes dues pleures que es freguen, quan hi ha un tumor es produeix un excés de líquid degut a una diferència de pressions i inflamació i l’anomenem embassament pleural.
Què és un embassament pleural?
L’embassament pleural és una conseqüència de la progressió del càncer de pulmó o del càncer de mama, entre altres que limita l’expansió dels pulmons i provoca una sensació d’ofec, tos seca i dolor tipus punxada.
Determinats tipus de càncers poden provocar un embassament pleural maligna que els obliga a acudir a urgències de forma repetida per drenar aquest líquid pleural amb un procediment que es diu toracocentesis evacuadora per tal de drenar-lo i evitar els símptomes tan molestos que experimenten.
Aquesta acumulació repetida de líquid pleural és una limitació important en la qualitat de vida del pacient, ja que requereixen buidaments bastant freqüents d’aquest líquid amb els riscos associats que hi ha.
En què consisteix una toracoscòpia diagnòstica amb o sense talcatge?
Consisteix en l’evacuació completa del líquid pleural (generat entre aquestes dues membranes) i obtenir mostres pel seu diagnòstic, ja que és un líquid que ha estat en contacte amb el tumor per tant ens ajuda a obtenir una anatomia patològica molt concreta. Prendre biòpsies múltiples i més dirigies.
I en aquesta cavitat injectar talc per tal que quedi distribuït per forma homogènia per tota i s’introduirà un drenatge per acabar de retirar tot el líquid que es pugui produir. Amb els dies aquestes dues membranes quedaran unides i es deixarà de produir líquid de forma recurrent.
En el cas que no s’enganxin les dues membranes és probable que es col·loqui un dispositiu pleural anomenat Drainaport per afavorir el drenat d’aquest líquid del pulmó i evitar punxar directament el pulmó amb una agulla.
Quins són els riscos de la cirurgia?
- No èxit de la injecció de talc: Col·locació de dispositiu Drainaport (si aquestes dues membranes no aconsegueixen enganxar-se, és probable que s’hagi de col·locar un drenatge permanent).
- Infecció de la ferida quirúrgica.
- Defunció. Tot i que la mortalitat avui dia és molt baixa, no és inexistent. Sigui per un estat de salut molt fràgil o per complicacions quirúrgiques, el risc de defunció existeix, però hi ha recursos disponibles per intentar evitar-ho
Consentiment informat
Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini (com pot ser el tractament d'un càncer de pulmó) mentre que, d'altres, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps.
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.
Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.
Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:
Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
- Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
- Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
- Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
- Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
- Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
- Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú
Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar
- El pulmó i la pleura
- El cor
Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.
Broncoscòpia. Al pacient se li realitzarà una broncoscòpia unes setmanes abans de la cirurgia.
Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.
Pla de la visita:
- Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
- Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
- Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
- Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
- Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
- La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
- Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
- Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
- Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
- Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar. En el cas de la resecció pulmonar és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
- Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
- En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
- Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 8 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
- Resolució de dubtes que pugui tindre
