Preoperatori 
Hospitalització 
Postoperatori 
Preguntes Freqüents Preoperatori
Què és la transferència de ganglis limfàtics?
És un procediment quirúrgic en el qual es realitza un autotrasplantament de ganglis limfàtics sans des d'una part del cos (com l'abdomen o l'engonal) a la zona afectada pel limfedema, amb l'objectiu de restaurar el drenatge limfàtic. No es tracta d'un trasplantament, els ganglis provenen del mateix pacient, d'una zona sense risc o amb risc mínim de generar limfedema a la zona d'on s'obtenen.
Què és el limfedema?
El limfedema és una condició crònica caracteritzada per l'acumulació de líquid limfàtic en els teixits, cosa que provoca inflor, dolor, i en alguns casos, deteriorament funcional. El tractament del limfedema varia des d'estratègies conservatives no invasives fins a intervencions quirúrgiques, depenent de l'estadi de la malaltia i la resposta a les teràpies inicials.
Estadi del Limfedema
- Estadi 0 (Subclínic): No hi ha símptomes visibles, però el sistema limfàtic ja està compromès.
- Estadi I (Reversible): Inflor que disminueix amb l'elevació de l'extremitat.
- Estadi II (Irreversible): Inflor que no desapareix completament amb l'elevació; hi pot haver fibrosi.
- Estadi III (Elefantiasi): Inflor severa, fibrosi extensa i canvis a la pell.
Quan es recomana la transferència de ganglis limfàtics?
Es recomana per a pacients amb limfedema en etapes més avançades, que no han millorat amb tractaments conservadors o procediments menys invasius com l'ALV (Anastomosis limfàticovenoses). També en aquells pacients sense possibilitat de realitzar ALV o altres tècniques fisiològiques a causa d'una degeneració irreversible dels canals limfàtics.
Com es realitza?
El cirurgià treu ganglis limfàtics sans d'una part del cos (generalment abdomen, engonal o tòrax) i els col·loca a la zona afectada, on començaran a restaurar el flux limfàtic. Els ganglis de dins de l'abdomen (ganglis omentals o epiploics) es troben a prop de l'estómac. Com que són ganglis intraabdominals no tenen risc de provocar limfedema de les extremitats en ser recollits. Es col·locaran a la zona més convenient a l'extremitat afectada de limfedema, generalment enterrats sota la pell. Els ganglis de la zona inguinal se solen utilitzar per tractar limfedemes dels braços. L'avantatge respecte als de l'abdomen és que es pot obtenir pell a més dels ganglis, així que es poden utilitzar per tractar cicatrius patològiques o zones irradiades. Els ganglis de la zona toràcica són comparables als de la zona inguinal, però se solen utilitzar quan el limfedema és d'extremitats inferiors.
Tenint en compte les característiques de la seva lesió, el seu estat de salut i la seva constitució física i després de valorar riscos i beneficis, el cirurgià plàstic li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas.
- Sagnat de la ferida quirúrgica: en un petit percentatge de casos pot requerir transfusió de ferro, sagn i/o reintervenció.
- Infecció de la ferida quirúrgica.
- Dolor prolongat a l’àrea de la cirurgia.
Consentiment informat
Les proves preoperatòries s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:
- Anàlisi de sang
- Radiografia de tòrax
- Electrocardiograma
- Proves específiques, si té altres malalties
- Marcatge de gangli sentinella: Si en el seu cas està indicat realitzar aquest procediment, la citaran per anar al Servei de Medicina Nuclear (planta –1) el dia abans de l'operació per procedir a realitzar aquest marcatge.
Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.
Pla de la visita:
Se li realitzarà un document preoperatori en el qual es recull:
- Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
- Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció.
- Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
- Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
- La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
- Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
- Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
- Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia a realitzar. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
Finalment, li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Es recomana fer un dejú de 6 hores per sòlids i 3 hores per líquids.
Seguiment pre i postquirúrgic immediat:
Per tal de controlar l’evolució dels pacients que es programen per a cirurgia, i per valorar l’efectivitat del tractament quirúrgic, s’estableix el següent protocol:
En les setmanes prèvies a la cirurgia, el pacient haurà de tenir una visita presencial o telefònica amb RHB (Servei de Rehabilitació) de l'Hospital de Bellvitge en cas de ser de la zona de referència, o contactar amb el seu metge rehabilitador per informar de la cirurgia. El més habitual és mantenir la compressió amb les mesures habituals de la pacient fins a la cirurgia. Després de la cirurgia, i depenent del cas, s’ha d’evitar la compressió de l'extremitat durant 4 setmanes.
