La traqueotomia és la realització d’un forat a la tràquea per permetre el pas d’aire entre la via aèria i l’exterior. Es tracta d’un procediment habitualment de caràcter urgent, però en aquesta descripció li explicarem totes les passes previstes per a la intervenció programada.

Què són la laringe i la tràquea?

La laringe és un òrgan amb forma conoide que forma part de l’aparell respiratori. Es localitza a nivell cervical, i està situada internament entre la cavitat oral i la tràquea. És l’òrgan que s’encarrega de la fonació, a través de la vibració de les cordes vocals, i de la protecció de la via aèria en el moment de la deglució, per mitjà de l’epiglotis.

La tràquea és l’estructura que uneix la laringe i els bronquis i pulmons. És un tub cartilaginós que permet el pas d’aire d’una estructura a l’altra.

Després de valorar riscos i beneficis, l’otorrinolaringòleg/a li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per a fer-ho, tindrà en compte les característiques de la seva lesió i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

Habitualment és un procediment que es duu a terme de manera urgent per una obstrucció a la via aèria superior, que engloba la laringe i la part superior de la tràquea. En poques ocasions aquesta cirurgia es durà a terme de forma programada; si és així, normalment és per estudi d’un tumor laringi o faringi o una estenosi (tancament) de la laringe o tràquea.

És possible que la cirurgiana que el visiti a la consulta, la que li faci l’operació i la que el visiti a la planta durant l’ingrés no sigui la mateixa. En qualsevol cas, totes aquestes cirurgianes són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Què és la traqueotomia?

Com hem dit, la traqueotomia és el procediment en què es realitza a nivell cervical un orifici a la pell que connecta la tràquea amb l’exterior. Es realitza quan hi ha una obstrucció de la via aèria superior, ja sigui a la laringe o a la tràquea. L’origen d’aquesta obstrucció pot ser divers: des de tumors malignes (el més habitual), passant per tumoracions benignes, traumatismes cervicals o paràlisi de cordes vocals bilaterals.

Existeixen dos tipus de traqueotomia: la temporal i la definitiva.

• La traqueotomia temporal s’indica en aquells pacients que tenen risc d’ofegar-se, per tal d’evitar la falta d’aire. És reversible i, per tant, en algun moment, quan millora la situació del pacient, es pot tancar. En algunes ocasions, aquesta traqueotomia s’indica en pacients que tenen una lesió tumoral tan gran que els impedeix respirar, i es realitza aquesta cirurgia per tal d’afavorir la respiració. En aquest cas, i si el pas següent és la cirurgia de laringectomia total, la traqueotomia passarà a ser definitiva.
• Parlem de traqueotomia definitiva quan es realitza la connexió de la tràquea amb la pell de manera irreversible, una vegada extreta la laringe. El pacient tindrà un orifici en el coll (traqueòstoma) que comunica directament amb la tràquea i els pulmons, pel qual respirarà. El pacient, per tant, en comptes de respirar a través del nas, ho farà a través del traqueòstoma. És una intervenció que es duu a terme sota anestèsia local generalment, ja que no serà possible la intubació del pacient. Es realitza infiltració amb medicaments que li faran no tenir dolor mentre es realitza el procediment. Després, un cop feta la cirurgia, és possible que l’adormin per tal d’estudiar l’origen de la seva obstrucció.

Quins són els tipus d’abordatges quirúrgics?

Es realitza una incisió a nivell cervical, d’uns 4-5 cm, que permet dissecar les estructures cervicals fins a arribar a la tràquea, que s’obre per permetre que el pacient pugui respirar. Una vegada oberta, es col·loca una cànula de silicona amb baló per protegir la via aèria.

Quins són els riscos de la cirurgia?

• Sagnat: al coll es troben vasos molt importants, com la vena jugular anterior i la glàndula tiroides. També vasos de més petit calibre. En el moment intraoperatori, el control del sagnat és immediat. En algunes ocasions, tot i la cura en el control del sagnat que fem, en el moment postoperatori pot succeir que un d’aquests vasos sagni i provoqui un hematoma cervical o un sagnat profús que s’hagi de revisar a quiròfan.
• Infecció: malgrat totes les mesures de prevenció, la traqueotomia és una cirurgia amb més alt risc d’infeccions que d’altres cirurgies perquè està exposada als gèrmens de les secrecions (saliva, mucositat traqueal, etc.).
• Taps mucosos: en estar connectada la via aèria directament a l’exterior per mitjà del traqueòstoma, i en no tenir un filtre com el nas, és freqüent la formació de taps mucosos a la cànula traqueal, que s’hauran de netejar sovint.
• Pneumònia broncoaspirativa: és una infecció pulmonar deguda al pas de secrecions, normalment saliva, a l’aparell respiratori.

Podré tornar a parlar?

La traqueotomia és un procediment urgent en què no es manipula la laringe, on hi ha les cordes vocals. En el moment immediatament posterior de la cirurgia, vostè no podrà parlar perquè tindrà una cànula de silicona amb baló que li impedeix la fonació. Més endavant, i si vostè evoluciona favorablement, aquesta cànula es pot canviar a una de plata que li permetrà parlar. Si segueix en una correcta evolució, el traqueòstoma podrà ser tancat i vostè podrà tornar a parlar amb normalitat.

Afectarà la meva deglució?

En el moment posterior immediat de la cirurgia, vostè menjarà a través d’una sonda nasogàstrica, una sonda que s’introdueix pel nas i que arriba fins a l'estómac. Això serà així perquè la primera cànula (silicona amb baló) impedeix una correcta mobilitat de la laringe, necessària per a la deglució. Passats uns dies, si la seva evolució és correcta, se li podrà treure la sonda i podrà menjar amb normalitat.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. En cas de ser així, li explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, previ al procediment quirúrgic, que com hem dit, habitualment és d’urgència. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma. Els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
• Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica,
• Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glucèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú.

Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar:

• El pulmó i la pleura.
• El cor.

Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d’arrítmia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:

• Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
• Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
• Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
• Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
• La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
• Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
• Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.

Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar. En el cas de la traqueotomia és necessària una anestèsia local. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.

Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.

En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.

Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia.