La cirurgia de modificació de les persones trans, comprèn un conjunt de tècniques que permeten adaptar els genitals de la persona transgènere. 

Es tracta d'un conjunt d'intervencions quirúrgiques incloses dins la cartera del servei del sistema públic de salut. 

A l'Hospital Universitari de Bellvitge realitzem la vaginoplàstia per inversió peneana tant per tècnica clàssica com assistida per robot. La cirurgia de modificació de les persones trans, comprèn un conjunt de tècniques que permeten adaptar els genitals de la persona transgènere.

Vaginoplàstia:

La cirurgia de reassignació sexual ha avançat enormement en els darrers anys. Actualment, és possible recrear fidelment no només la vagina, sinó tot el complex de la vulva, tant des del punt de vista estètic com des de la funcionalitat.

La vaginoplàstia aconsegueix construir una vagina des de zero a partir de teixits del penis, de l'escrot o del peritoneu intraabdominal. A partir de l'escrot es recreen els llavis i a partir del gland es recrea el clítoris. S'associa a l'escissió dels testicles i ajuda així al control hormonal del tractament.

Tipus d’abordatges quirúrgics:

• Inversió peneana: intervenció per part de cirurgians especialitzats que obriran una cavitat virtual entre el recte i la bufeta urinària, la qual es recobrirà amb pell peneana i escrotal per poder crear la neovagina. El manteniment d’aquesta requerirà de dilatacions posteriors.
• Inversió peneana + peritoneu parietal (robòtica): intervenció indicada quan no hi ha suficient pell en escrot i es realitza un empelt amb robot agafant part del peritoneu. L’objectiu de realitzar-la amb robot es perquè minimitza el sagnat, les cicatrius i redueix les complicacions.

Per això, se solen requerir unes 4 hores de quiròfan.

Un cop la petició de visita arriba al nostre centre se us assignarà un dia i hora per realitzar la primera visita amb l'equip de B-trans de l'Hospital Universitari de Bellvitge compost per uròlegs, cirurgians plàstics i infermeria.

En aquesta visita se us faran una sèrie de preguntes importants dins del context quirúrgic que s'abordarà, així mateix s'inclou una exploració física i s'explica la tècnica quirúrgica.

Aquest mateix dia se li proporcionarà cita amb infermeria per realitzar la prehabilitació on se li explicarà tot el necessari per acudir el dia de la cirurgia ben preparat.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Quina és la durada de la vaginoplàstia? La durada mitjana d'una intervenció quirúrgica com és la vaginoplàstia per inversió peniana és de 4h

Li farà mal? Durant el post operatori immediat i l'estada en planta se li pautés medicació analgèsica per controlar el dolor agut en cas de ser existent.

Així mateix, durant la intervenció es realitzen bloquejos dels nervis que porten la informació dolorosa de la zona intervinguda.

Com quedareu? Amb aquesta cirurgia es pretén aconseguir 4 objectius: Obtenir un resultat extern semblant a uns genitals cis, sensibilitat erògena i tàctil, un canal vaginal funcional i una uretra que permeti orinar asseguda.

Quins són els riscos de la cirurgia?

Com en qualsevol mena de cirurgia, poden aparèixer un conjunt de complicacions generals; i altres específiques derivades del procediment en concret que se li practicarà.

Aquestes complicacions poden ser:

• Sagnat o hemorràgia de la ferida quirúrgica. En un petit percentatge dels casos pot requerir transfusió sanguínia i/o reintervenció per aturar el sagnat.
• Pèrdua de l'empelt o necrosi del neoclítoris. Necessiten cures més prolongades i comprometen el resultat de la intervenció.
• Infecció aguda o crònica de ferida quirúrgica. Necessitarà tractament antibiòtic oral o endovenós i en certes ocasions, de neteja quirúrgica i reintervenció.
• Secrecions abundants i pudor. Sol tenir a veure amb la higiene correcta de la neovagina.
• Retenció d'orina. S'haurà de manejar amb el correcte ús de sonda urinària.
• Retard a la cicatrització, obertura de la ferida. En algunes ocasions, la pell de les vores de la zona reconstruïda o de la zona donant no cicatritza del tot, comportant que s'hagin de fer cures domiciliàries fins a aconseguir la cicatrització completa.
• Perforació de vísceres adjacents (recte, bufeta, uretra). Poden allargar el temps quirúrgic o precisar una segona intervenció per la creació de fístules que poden arribar a condicionar una colostomia intestinal.
• Cicatrius inestètiques o patològiques (cicatriu hipertròfica, queloides), asimetries, imperfeccions. Cal ser conscients de les limitacions de la reconstrucció i tenir unes expectatives adequades pel que fa al resultat estètic. Els resultats definitius triguen entre 6-12 mesos a veure's completament i tenen a veure amb les cures pròpies de la ferida i el tabaquisme.
• Estretor o escurçament de la neovagina. La primera sol corregir-se amb dilatacions progressives, la segona més rarament.
• Problemes urinaris relacionats amb la cicatrització de la uretra. Poden comportar una segona intervenció
• Anestèsia cutània local o alteracions de la sensibilitat a la zona intervinguda. Solen recuperar durant els primers mesos.
• En el cas de ser candidata a la realització de vaginoplàstia assistida per robot, es detallen a continuació els riscos següents derivats de la mateixa:
  • Emfisema subcutani (gas sota la pell)
  • Complicacions derivades de la intervenció abdominal:
    • Paràlisi intestinal passatgera o persistent, obstrucció intestinal, lesió elèctrica d'una nansa d'intestí que es poden manifestar immediatament o tardanament segons la intensitat de la lesió que necessiti la pràctica d'intervencions amb resultats imprevisibles, peritonitis o infecció de la cavitat intestinal, que en poden requerir una nova intervenció.
    • Lesions de vísceres adjacents (melsa, fetge) amb les mateixes conseqüències de la complicació hemorràgica, així com peritonitis, xoc sèptic i possible mort.
  • Fallada tècnica de robot.

La presència de malalties concomitants (diabetis, obesitat, hipertensió…) poden augmentar la freqüència o gravetat de les complicacions. Les complicacions tardanes tenen a veure amb el maneig correcte de rentat i dilatacions.

Totes aquestes complicacions normalment es resolen amb tractament mèdic, però en algun cas poden arribar a necessitar una reintervenció, quasi sempre d’urgència. Tot i que la reintervenció afegeix un risc mínim, en algun cas pot tenir conseqüències greus.

És necessari que adverteixi el seu metge de possibles al·lèrgies a medicaments, alteracions de la coagulació, malalties cardiopulmonars, existència de pròtesis, marcapassos, la presència d’altres malalties o qualsevol altra circumstància.

Consentiment informat

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal.

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Les proves preoperatòries s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

• Anàlisi de sang
• Radiografia de tòrax
• Electrocardiograma
• Proves específiques, si té altres malalties

Una intervenció quirúrgica suposa una agressió controlada a l'organisme i amb un objectiu terapèutic. Per tant, es necessita que vostè es trobi en les millors condicions per respondre des del punt de vista físic. Ha de preparar-se!!

A continuació li expliquem com l'ajudarem per preparar-se per anar a quiròfan;

Pla de la visita:

Unes setmanes abans de la cirurgia se li programa`ra una primera visita amb Infermeria al Hospital de Bellvitge on:

• Se li realitzaran una sèrie de preguntes que ens serviran per detectar quins aspectes són més importants a treballar amb vostè per tal que la seva preparació i recuperació posterior siguin un èxit.
• Li explicaran com fer la PREHABILITACIÓ, és a dir, com cal que es prepari, en funció de la seva situació personal, a tres nivells: preparació física, preparació nutricional i preparació psicològica.
• Se li explicarà com transcorrerà l’ingrés en cas que, com esperem, no presenti cap complicació
• Se li resoldran els dubtes sobre la seva malaltia o el procés d’hospitalització

Què és la Prehabilitació?

La prehabilitació és un programa dissenyat per millorar la capacitat funcional del pacient abans de la cirurgia mitjançant el reforç dels següents aspectes:

• Deshabituació de tòxics com el tabac o l’alcohol i de drogues.
  • Serà imprescindible que redueixi al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac.
  • Les possibles complicacions resultat de la cirurgia, disminueixen de manera demostrada en pacients que compleixen aquesta deshabituació durant un període mínim de 3-4 setmanes abans de l’operació. Per a això, pot ser que li sol·licitin una visita amb l’equip especialitzat que l’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia. www.tabaquisme.cat
• Preparació física: Exercicis de Kegel (adjuntem fulla informativa annex 1)
• Abans d’indicar-li qualsevol mena de dieta haurem de fer-li una avaluació del seu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 2 preguntes:
  • Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
  • Malalties agudes amb què convisqui en el seu procés actual
• Preparació intestinal:  Li explicarem que dos dies abans haurà de seguir una dieta baixa en residus i 2L d’aigua al dia (fulla informativa adjunta al annex 2). Se li proporcionarà un enema que s’haurà d’aplicar la nit abans de la cirurgia, li explicarem com aplicar-lo.

Material necessari per a l'ingrés:

• Faixa tipus  malla de ciclista, que haurà de portar durant 24h el primer mes post cirurgia.

• Mirall que es pugui recolzar sol per facilitar les dilatacions.

• Compreses i roba interior de cotó 100% , que haurà de portar durant mínim un mes després de la cirurgia.
• Sabatilles i bata per poder passejar.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

• Se li realitzarà un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia a realitzar. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.

Finalment, li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Es recomana fer un dejú de 6 hores per sòlids i 3 hores per líquids. Se li donaran uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que haurà prendre fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.