Preoperatori
Què són les varius?
Les varius o varices són venes anormalment dilatades o engrandides que presenten algunes persones a les extremitats inferiors. És la malaltia vascular més freqüent, present en un 50% de la població de més de 50 anys. Afecta més dones que a homes.
De forma general també parlem d’insuficiència venosa crònica quan les venes no funcionen bé de forma crònica.

Què passa si tinc varius?
En general, és una patologia benigna que no implica alteracions majors de la vida diària i que millora seguint unes recomanacions senzilles que indicarem més endavant.
La malaltia es manifesta en diversos signes i símptomes en funció de cada persona i grau de malaltia.
Els símptomes principals de les varius són:
- Dolor, picor o formigueig
- Inflor de la cama
- Canvis de coloració de la pell
- Cansament i sensació de pesadesa
- Rampes
En alguns casos poden aparèixer complicacions com flebitis, hemorràgies o úlceres.
Diferenciem set estadis de la insuficiència venosa:
- Quan no hi ha signes visibles de malaltia
- Quan hi ha venes reticulars també conegudes com a telangièctasis
- Quan hi ha varius
- Quan hi ha inflor de la cama, sobretot al vespre
- Quan hi ha canvis de coloració, picor o èczema
- Quan hi ha una lesió cutània derivada de la insuficiència venosa que ja ha curat
- Quan hi ha una lesió cutània derivada de la insuficiència venosa activa, que encara no ha curat

Per què tinc varius?
Les causes principals d’aquesta síndrome són la debilitat congènita de la paret de les venes, la incompetència de les vàlvules de dins de les venes i les alteracions hormonals.
Les vàlvules venoses són unes estructures que hi ha dins les venes que afavoreixen el retorn de sang venosa cap al cor i els pulmons. En la malaltia varicosa les vàlvules no funcionen bé i la sang venosa circula més lentament, especialment quan estem quiets, drets, sense exercitar els músculs de les cames.
El risc de patir varius és major en dones que en homes i té un component hereditari important. Altres factors que poden influir són l’obesitat i l’edat avançada.

Què puc fer si tinc varius?
Per millorar els símptomes associats a les varius cal afavorir el retorn venós, per això podem aplicar les següents mesures:
- Elevar les cames durant el descans: així ajudarem al retorn venós i a disminuir l’edema i la pesantor.
- Caminar cada dia per activar la bomba muscular de la cama i ajudar al retorn venós. Els 10.000 passos recomanats per seguir uns hàbits de vida saludable serien suficients.
- Utilitzar unes mitges de compressió elàstica. Si ens les posem durant les hores en què estem drets ajuden a la prevenció de l’edema i la pesantor de les cames. No és imprescindible que siguin mitges fins a la cintura, n’hi ha que són fins a mitja cuixa o per sota el genoll. Amb una contenció elàstica lleugera o mitjana seria suficient.
- Evitar estar dreta o asseguda de forma perllongada. Caminar de tant en tant ajudarà a afavorir el retorn venós i disminuir la pesantor de les cames.
- Hidratar bé la pell. La pell hidratada és més elàstica i tolera millor els canvis de volum que es produeixen quan les cames s’inflen. Així disminuirà el risc de complicacions cutànies que poden estar relacionades amb les varices com picor i èczema.
- Eviteu calçat incòmode i peces de roba ajustada com pantalons i/o mitjons amb goma que ajustin al turmell
Totes aquestes mesures pretenen millorar els símptomes.
Les varius no desapareixeran si no en fem un tractament específic.
Com es tracten les varius?
Al llarg de la història s’han utilitzat diferents tractaments per fer desaparèixer les varius. N’hi ha de menys i més agressius aplicant diferents tècniques:
- Tractament mèdic: Hi ha diversos tractaments en xarop, pols, comprimits o càpsules que pretenen millorar la simptomatologia dels pacients amb varius. No hi ha cap medicament que faci desaparèixer les varius. Els recomanem durant els mesos de calor.
- Esclerosi de varius: Consisteix a injectar un producte irritant dins de la vena. Utilitzant sobretot de forma ambulatòria, provoca una reacció inflamatòria a la vena induint que es fibrosi i quedi cicatritzada. Sovint es realitza per punció sota control ecogràfic. Habitualment usat en venes de petit calibre. Pot ser utilitzada com a tractament complementari de les altres tècniques quirúrgiques.

- Làser: En funció del tipus de làser s’utilitza per fer desaparèixer les petites telangièctasis o aranyes vasculars (des de fora de la pell o transcutani) o per varius més grosses de trajecte rectilini (treballa per dins la vena o endovenós). Pot ser utilitzada com a tractament complementari de les altres tècniques quirúrgiques.
- Cirurgia, amb diferents tècniques més o menys agressives que detallarem a l’apartat de “visita amb el cirurgià”.
Quan cal intervenir les varius?
En la majoria dels casos les varices cursen de forma poc simptomàtica i responen bé a les mesures generals indicades.
La cirurgia es planteja en cas que apareguin complicacions com:
- Tromboflebitis de forma repetida: aparició d’un trombe dins la vena que provoca inflamació d'aquesta.
- Varicorràgia: Sagnat de les varius de forma espontània.
- Ulceració de la pell de les cames.
En algunes ocasions, malgrat que no hi hagi complicacions, es planteja el tractament per millorar la simptomatologia derivada de les varices com dolor i pesantor. També es pot plantejar el tractament per motius estètics.
Per cada cas particular, l’equip mèdic valora els pacients de forma individualitzada per considerar els riscos i beneficis. Malgrat que la cirurgia no és molt agressiva, si el pacient presenta alguna patologia clínica greu i/o edat avançada es podria contraindicar la cirurgia.
Preparació per a la consulta
Abans de ser visitat per l’equip de cirurgia vascular, et recomanem pensar sobre la següent informació:
- Antecedents mèdics i quirúrgics
- Medicació habitual, inclosos suplements alimentaris, vitamines, preparats naturals o d’herbolari.
- Possibles antecedents familiars de malaltia varicosa.
- Data aproximada d’aparició de les varices i si està relacionada amb algun canvi de pes, embaràs o altra circumstància.
- Símptomes, inclosos qualsevol que no sembli relacionat amb les varius.
- Preguntes relacionades amb la malaltia que vostè tingui, per a poder ser resoltes.
Com serà la consulta amb el cirurgià/na vascular?
El cirurgià li realitzarà un seguit de preguntes relacionades amb la seva patologia:
- Quan van aparèixer les primeres varius.
- Teniu dolor? De l’1 al 10, quina xifra li posaria?
- Hi ha alguna cosa que alleugi les seves molèsties?
- Hi ha alguna cosa que li sembli que empitjora les seves molèsties?
Seguidament, li farà una exploració física acurada per valorar la seva malaltia varicosa.
La valoració es completarà amb una ecografia Doppler de les cames per conèixer com són les venes i poder identificar possibilitats de tractament.
Per últim, li explicarà les particularitats del seu cas i les possibilitats de tractament. També podrà resoldre qualsevol dubte que tingui.
Com és la cirurgia de varius?
La cirurgia de les varius pretén millorar la situació de drenatge venós de la cama.
Existeixen múltiples tècniques quirúrgiques que es poden indicar en funció de les característiques de les varius. Abans de qualsevol tractament estudiarem el sistema venós amb una ecografia per conèixer les característiques particulars de cada pacient i poder indicar el tractament més adient.
- Safenectomia/Stripping/fleboextracció: Aquest mètode es basa en l’extracció de la vena malalta. Fem un petit tall a l’engonal i a la cara interna del genoll i posem un dispositiu per dins de la vena. Un cop desconnectada la vena del sistema venós profund, s’extreu la vena per tracció. Generalment, aquest tractament s’aplica en la vena safena interna quan és molt grossa.

- Flebectomia de col·laterals varicoses: Per treure les varius que tenen un trajecte tortuós fem unes petites incisions i les traiem amb un ganxet. Sovint els talls a la pell són tan petits que no cal posar punts de sutura. És una tècnica que sovint s’associa a altres que tracten la insuficiència de la vena safena.

- Lligadura o ablació de venes perforants: En algunes ocasions l’origen de les varius es troba en les venes que connecten el sistema venós profund amb el superficial, anomenades venes perforants. El tractament d’aquestes estructures es pot fer amb cirurgia, fent una incisió i desconnexió directa o a través d’alguna tècnica d’ablació com radiofreqüència o làser.
- CHIVA (Cura Hemodinàmica de la Insuficiència Venosa en Ambulatori): Primer cal fer un estudi hemodinàmic del sistema venós amb eco-doppler. Amb aquesta informació es dissenya un pla quirúrgic que pretén millorar el drenatge venós. Es realitzen incisions i lligadures selectives en punts de les venes del sistema superficial per afavorir el seu drenatge cap al sistema venós profund a través de les venes perforants o comunicants. En general, s’intenta preservar la vena safena i només es treu les varius més visibles utilitzant la tècnica de flebectomia explicada prèviament. De vegades es planteja en dos temps quirúrgics.
- Tècniques d’ablació tèrmica endoluminal: Amb aquestes tècniques es pretén tancar el flux de les venes des del seu interior utilitzant l’alta temperatura. N’hi ha de diferents en funció del mecanisme utilitzat per generar calor: energia làser, radiofreqüència o vapor d’aigua. Totes elles pretenen irritar la paret interna de la vena i provocar la seva oclusió. Aquestes tècniques es poden realitzar per punció de la vena (sense necessitat d’incisió cutània) o bé poden requerir una petita incisió en el trajecte de la vena a tractar. Generalment, s’utilitzen en venes amb un trajecte poc tortuós i de calibre suficient perquè pugui passar el catèter que realitza el tractament. Sovint s’associen a l’ús d’agents esclerosants per acabar d’aconseguir l’oclusió total del vas.

- Oclusió endovenosa amb cola: Es basa en la introducció d’una substància líquida (cianocrilat) que, en solidificar, enganxa les parets de les venes tractades.
Cadascuna d’aquestes tècniques té avantatges i inconvenients, el seu cirurgià li explicarà quina és la més adequada en el seu cas particular. Així mateix, aquests tractaments poden ser emprats de forma conjunta i complementària en diferents combinacions.
Cal recordar que caldrà seguir les recomanacions generals indicades prèviament: mitges elàstiques, hidratació, exercici i control del pes.
L’anestèsia és un procediment que pretén realitzar la cirurgia sense dolor.
Per poder-ho fer cal punxar una vena de la mà o del braç per on li passarem sèrum i la medicació necessària en funció de la seva situació.
El tipus d’anestèsia utilitzat es personalitza per a cada pacient.
- Anestesia general: S’adorm el pacient completament.
- Anestèsia raquídia: S´adorm les cames del pacient amb una punxada a la esquena per a no sentir dolor a aquest nivell.
- Anestèsia local: s’infiltra anestèsia puntualment al lloc on es vol realitzar una ferida.
- Anestèsia tumescent: s’infiltra anestèsia al subcutani al voltant de la vena.
- Sedació: mitjançant medicació es proporciona relaxació suau del pacient perquè estigui més tranquil. Sol adjuntar-se amb l’anestèsia local.
Durant el procediment quirúrgic, en tot moment la seva funció cardíaca i respiratòria estarà monitorada per l’equip d’anestesiologia.
Cal deixar drenatges?
En la cirurgia de varices no es deixa drenatges quirúrgics.
Tindré dolor després de la cirurgia?
El postoperatori de la cirurgia de varices sol ser poc dolorós, però és possible que tingui lleugeres molèsties que responen bé amb analgèsics convencionals. L’equip mèdic li indicarà una pauta analgèsica per controlar el dolor.
Necessitaré una transfusió?
És una complicació molt poc probable, però no impossible.
Quins són els riscos de la cirurgia?
La cirurgia de varius es considera de baix risc.
Es pot associar a complicacions relacionades amb el procediment i/o la tècnica anestèsica que llistem a continuació:
- Hematomes: és freqüent que apareguin als trajectes de varius que s’han extret. En general, es resolen espontàniament després de dues setmanes. És important que no els toqui el sol per millorar l’evolució i que no quedi taques a la pell. Es pot aplicar crema, tipus “Thrombocid” per ajudar a la seva resolució.
- Sagnat de les ferides quirúrgiques: quan fem petites incisions, sovint no es posen punts a la pell. Pot haver-hi un lleu sagnat per algun dels punts d’accés. Generalment, ocorre l’endemà de la cirurgia quan retirem els primers apòsits. Caldrà netejar i fer pressió localitzada a la zona de sagnat. En cas que no pari caldrà demanar assistència mèdica.
- Infecció de la ferida quirúrgica: com qualsevol cirurgia en què s’obre la pell hi ha risc d’infecció. Per aquesta raó és important la higiene preoperatòria i mantenir les mesures d’esterilitats a quiròfan. En la cirurgia de varices aquest risc és baix, però augmenta en casos d’obesitat en què cal un abordatge inguinal.
- Trombosi venosa profunda o superficial: quan manipulem les venes hi ha un cert risc de trombosi. Per aquesta raó indiquem el tractament amb puncions d’heparina en el postoperatori.
- Lesions d’estructures veïnes a les venes: les estructures que acompanyen les venes en el seu trajecte poden irritar-se amb la manipulació de les anteriors. La més típica és la inflamació d’algun nervi que passa al costat de la vena safena. És poc freqüent i generalment millora setmanes després de la cirurgia.
- Reaccions adverses a fàrmacs: és important que ens indiqui si alguna vegada ha patit una reacció al·lèrgica o adversa a algun medicament per tal de minimitzar aquest risc.
- Problemes cardíacs o respiratoris: sovint en relació amb problemes mèdics del mateix pacient. Per això és important conèixer bé els antecedents patològics.
- Recidiva de les varices: malgrat realitzar un tractament correcte i adient, les varices poden tornar a sortir després d’un temps de la cirurgia. Aquest risc és major depenent del tipus de varius. El cirurgià li explicarà com és en el seu cas particular.
Consentiment Informat
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible.
Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment abans de l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.
El cirurgià vascular que el visita a Consultes Externes posarà en funcionament tot un procés encaminat a que la seva experiència sigui el més positiva possible.
Aquest estudi inclou una analítica general, un electrocardiograma i una radiografia de tòrax. En casos determinats, depenent de les seves malalties, també caldrà fer altres estudis.
Les proves s’han d’haver realitzat dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia.
Anàlisi de sang
Li faran una analítica que inclou diversos paràmetres que ens donaran informació del seu estat de salut. És important fer-la en dejú.
- Hemograma:
- Els tres paràmetres més importants són:
- Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
- Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar un procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
- Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
- Proves de Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si el fetge no funciona bé del tot.
- Bioquímica: mirarem com estan el sodi, el potassi i el sucre a la sang i altres mesures per saber com funcionen els ronyons o el fetge.
Radiografia de tòrax
Es realitza per avaluar els pulmons, la pleura i el cor.
Electrocardiograma
Permet comprovar el funcionament del cor, el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.
Altres exploracions
En alguns casos li demanarem exploracions per acabar de conèixer el seu estat de salut i poder realitzar el tractament amb els millors resultats possibles.
Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita telemàtica amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.
Pla de la visita
- Realitzar un document preoperatori on es recull de forma acurada detalls sobre la seva salut i antecedents per preparar la cirurgia
- Li explicaran com serà l’anestèsia que li poden realitzar. Tingui en compte que normalment l'anestesiòleg que el visita telemàticament és diferent de l'anestesiòleg que l'acompanyarà a quiròfan.
- És possible que sigui necessari deixar de prendre alguns dels medicaments habituals. L’anestesiòleg li indicarà com ho ha de fer. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el Sintrom®, Pradaxa®, Xarelto® o Plavix®. És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
- Li explicaran el dejuni previ que ha de fer: generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. L’anestesiòleg li indicarà si hi alguna medicació particular que hagi de prendre amb un glop petit d’aigua el dia de la cirurgia.
- Resolució de dubtes que pugui tenir.